Un nou model per al Pas

El ministre Camp ha donat per enter­rat aquesta setmana el projecte de convertir el Pas de la Casa en un gran outlet. Era una idea original, però escassament realista. Imaginar el poble encampadà com una espècie de La Roca Village es fa difícil de visualitzar per molts factors. El clima, el tipus de turista, la llunyania per atreure els visitants espanyols, l’estructura urbanística... El projecte ja va néixer amb tantes reticències per part de la majoria de les parts implicades que es pot considerar que mai va traspassar el llindar de la simple proposta. Camp es caracteritza per ser un ministre valent i que ha arriscat amb èxit desigual, però és innegable que la promoció turística ha fet un salt endavant durant els seus mandats. Amb el Pas de la Casa potser va ser massa atrevit perquè per posar públicament damunt la taula un projecte tan impactant com l’outlet primer hauria d’haver constatat que tenia uns mínims lligams amb el teixit comercial. El nou model que acaba de proposar és menys ambiciós però més realista. Es tracta de convèncer una part del comerç de l’eix central de Meritxell i Carlemany perquè aposti per obrir botigues al Pas. La voluntat és ampliar l’espectre de l’oferta i portar-hi més turisme familiar i de compres. Al cap i a la fi la voluntat comuna és anar canviant gradualment la imatge que s’ha anat creant del poble encampadà (segurament exagerant la realitat) com un indret on sovinteja el turisme de festa i borratxera i on bàsicament es ven tabac i alcohol a l’escalf de les pistes. El Pas necessita d’entrada un pla d’embelliment profund però que s’ha de planificar molt acuradament. El projecte ha d’estar íntimament lligat a quin ha de ser el futur model de l’eix comercial i turístic. Els dos conceptes han d’estar íntimament lligats. I qualsevol iniciativa ha d’estar basada en la realitat pura i dura, que no és altra que el Pas s’ha de millorar, però no intentar canviar radicalment perquè l’essència de l’atractiu és intrínseca. Cal convertir el poble en un lloc més agradable i acollidor per al turisme de compres i per a l’esquiador. Amb alternatives lúdiques que no siguin exclusivament els bars. És molt més fàcil dir-ho que visualitzar-ho, però comerciants, comuns, el Govern i pistes han de tenir la capacitat de consensuar quin és el projecte que encaixa millor.