Editorial
Incògnita als lloguers
Xavier Espot va anunciar ahir una bateria de mesures per combatre la problemàtica en els habitatges de lloguer. Les iniciatives són diverses, però el que pot generar dubtes és la flexibilització de la durada dels contractes
La presentació d’un conjunt d’iniciatives per incidir en el mercat de lloguer era absolutament necessària perquè l’escenari empitjora cada dia. L’apujada de preus és constant, no es construeixen nous habitatges i els propietaris saben que tot el que tinguin serà llogable. Les perspectives són encara pitjor perquè l’increment de població és lent però sostingut i la demanda d’apartaments turístics no para de créixer. Tots els elements estan alineant-se en contra dels llogaters i les mesures s’han de prendre de forma urgent. De les accions presentades per Espot, n’hi ha una d’especialment efectiva, que és la de taxar els pisos buits. És l’única que garanteix l’entrada al mercat d’un paquet important d’habitatges tancats. Caldrà anar amb compte com afecta això en els pisos que els no residents han decidit deixar fora del mercat per no haver de tenir un compte corrent vinculat i arriscar-se a l’intercanvi automàtic d’informació. La resta de propostes no dona la sensació que arribin a tenir més que un impacte testimonial. Reduir la cessió obligatòria de terreny quan es construeix, rebaixar l’impost de transmissions patrimonials, incentius fiscals per a nous habitatges de lloguer, donar facilitats perquè es reformin habitatges vells i passin a poder ser llogats... Sona molt bé políticament, però és molt complicat que posats damunt del terreny tinguin pes. Dona la sensació que cadascuna només servirà per a algun cas puntual, però cap d’elles té l’entitat de fer que es torni a construir. Perquè a hores d’ara ja és un molt bon negoci construir per a fer pisos de lloguer, però l’obra nova és testimonial, i encarada a l’alt standing. El gran canvi les mesures, però, és la flexibilització dels anys de contracte. És una reforma que caldrà analitzar molt atentament, perquè si es desenvolupa –com sembla– en la línia que han demanat els propietaris pot ser l’estocada final als llogaters. Si es permeten contractes de dos anys, es corre el perill que s’acabin estandarditzant i que bianualment, vista l’evolució del mercat, es produeixin pujades substancials de preu. Quan la situació a la crisi era a la inversa, el Govern demòcrata va venir a donar un cop de mà als propietaris endurint les condicions per canviar de pis. Estaria fora de lloc que ara facin el contrari i facilitin la rotació perquè puguin apujar els preus.