El col·legi britànic

Pocs eren els dubtes respecte a qui guanyaria el concurs del comú d’Andorra la Vella per a la concessió de l’Alberg de la Comella, perquè el projecte de col·legi britànic portava massa cartes guanyadores a la mà. Encara que la iniciativa per a la instal·lació d’un macroesplai era una molt bona idea i molt ben treballada, el plus que dona tenir per primer cop un centre educatiu que tingui l’anglès com a llengua vehicular és difícilment batible. El British College respon a dos necessitats importants en el sistema educatiu nacional. D’una banda dona l’opció a la població resident que vol una formació en anglès per als seus fills disposar d’un centre situat al territori nacional. Actualment hi ha famílies que davant de la manca d’opcions han estat portant els fills a altres països perquè siguin educats en anglès. Com a segona gran aportació es troba tot el nucli de residents passius i d’inversors estrangers. D’una banda els que ja s’han instal·lat al país normalment havien reclamat l’opció, si tenen fills, d’una educació en anglès. Però a més, els propis membres del Govern han explicat sovint que quan hi ha delegacions exteriors que fan contactes per aconseguir inversió estrangera una de les primeres preguntes que reben és saber si hi ha una escola britànica a Andorra. I el fet que fins ara no existeixi ha estat un fre en alguns casos. L’anglès és, a més, l’idioma amb més pes al món i és comprensible que hi hagi part de la població que consideri que donar aquesta eina als seus fills sigui la millor opció educativa. La voluntat dels impulsors és que les classes comencin ja al setembre. És difícil, però, saber quina és la demanda real per a l’ensenyament britànic. És d’esperar que en els cursos dels més petits, a partir dels tres anys, la demanda sigui molt més gran, ja que en cursos posteriors potser existeixi la por de les conseqüències d’un canvi tan fort quan fa referència a la llengua vehicular de l’ensenyament. El comú de la capital ha optat per l’opció que més convenia a totes les parts perquè hauria estat impensable que es deixés escapar aquest tren amb els anys que ha tardat a arribar a Andorra. Només cal que la realitat del centre i de les classes estigui al nivell de les expectatives creades que, a priori, són relativament altes.