Dona i igualtat real

Un simple cop d’ull a les estadístiques salarials és suficient per copsar les diferències en el món real per a dones i homes. En les darreres xifres publicades de sous mensuals, els homes tenen una mitjana de 2.200 euros, mentre que les dones amb prou feines arriben als 1.700. La tradicional excusa sobre la renúncia a les aspiracions laborals en els casos en què es queden embarassades és un argument simplista que no es correspon amb la realitat. Les dones tenen pitjors llocs de treball i molt habitualment cobren menys que un home encara que estiguin fent exactament la mateixa feina. L’evolució legal de les darreres dècades promovent l’equiparació total en tots els àmbits no ha estat suficient per superar les diferències instal·lades dins la societat. La millor prova ha estat la necessitat, en alguns països, d’imposar la discriminació positiva com a crossa perquè les dones accedissin a llocs de responsabilitat política. Més enllà del tema salarial, hi ha tot un conjunt de problemes greus, i possiblement el més crític és l’onada d’agressions envers les dones en l’àmbit domèstic. Es tracta d’una de les principals xacres mundials, i a Andorra, encara que afortunadament no s’ha produït cap víctima mortal, és freqüent que es produeixin detencions en l’àmbit domèstic relacionades amb aquesta conducta. En els casos d’abusos sexuals també hi ha molt de camp per endavant a l’hora de millorar, perquè encara no s’ha superat certa tendència a criminalitzar la víctima. Les dones de tot el món tenen motius més que sobrats per haver-se declarat en vaga, tot i que cal ser conscients que el seguiment a Andorra ha estat mínim. Exactament igual que qualsevol altra reclamació que afecti fonamentalment l’empresa privada, que és on realment es produeixen la immensa majoria de casos de discriminació. Els actes d’ahir han de servir per reflexionar respecte a quines són les mesures que cal emprendre per corregir les discriminacions del dia a dia que van posant la dona, en general, en una posició de certa inferioritat social i econòmica. Hi ha tendència a pensar que en ple segle XXI hi ha tot un seguit de drets que no cal reclamar, però no és cert. És només reivindicant i posant damunt la taula les mancances com es pot obrir la porta a solucionar-les.