Vaga 'només' educativa

Les jornades de vaga han mostrat que finalment l’únic col·lectiu en què l’aturada ha tingut una incidència important ha estat Educació. A tota la resta de sectors i departaments de l’administració ha estat gairebé intranscendent. És cert que dijous la pressió dels manifestants, gairebé tots docents, a la frontera va derivar en el fet que l’entrada de mercaderies es veiés afectada, però la situació ahir ja no es va repetir a excepció d’alguns dels torns de duaners que van provocar cues voluntàriament en alguns moments puntuals com a protesta. El balanç d’aquest tipus d’actuacions acostuma a ser força diferent entre els convocants i l’administració. En aquest cas, però, els sindicats tenen un problema perquè tots els que van decidir no treballar ho van comunicar i per tant es pot registrar fins a l’últim funcionari que va fer vaga. A la jornada d’ahir van ser 480, dels quals 339 eren docents i 51, col·laboradors educatius. Si se sumen les dues magnituds es constata que només hi havia 90 vaguistes de tota la resta de l’administració fora d’Educació. Dels 2.100 empleats públics de l’Estat només un 23 per cent va seguir la convocatòria sindical. Aquesta xifra a alguns els semblarà escassa i a d’altres, important, tenint en compte que és la primera vaga de funcionaris de la història del país i la primera interna de qualsevol tipus des del 1933. L’anàlisi de les xifres és cristal·lina respecte que les demandes dels sindicalistes només han tingut eco entre el col·lectiu de professors i personal adjunt d’Educació. Tampoc no han estat majoritaris perquè el 57% del personal d’Educació no va fer vaga, però sí que han aconseguit aturar l’activitat en diversos centres. Aquesta constatació és important per veure com continuen les protestes, si és que segueixen, perquè s’ha demostrat que els interessos de la major part de l’administració no són els mateixos que els dels professors. Segurament la diferència està vinculada al fet que la millora de l’horari (amb intensiu) és una vella aspiració de bona part de l’administració i era el que oferia el Govern, o l’oficialització de la jornada de 37,5 hores setmanals prorratejant tot l’any. Aquesta oferta no tenia cap afectació a Educació perquè ja treballen de mitjana a l’any menys de 37,5 hores setmanals i es prorrategen els festius.