La relació amb França

França no pot dubtar de la voluntat andorrana de col·laboració en tots els camps i una altra prova és l’acord perquè s’implementin noves mesures contra el contraban de tabac. És cert que el país veí té un problema amb el tràfic il·legal de cigarrets, però no és una situació exclusiva respecte al Principat. La política d’increment de preus constants del tabac per motius de salut pública està deixant França com un territori amb el qual molts països veïns tenen un diferencial important. Arribar als vuit euros per paquet deixa un marge molt gran de benefici per al tabac que prové d’Andorra, però també per al que ve d’Espanya, i la frontera hispanofrancesa és immensa i fins i tot amb una autopista d’enllaç. Andorra, però, ha de ser sensible per donar el màxim d’ajuda per lluitar contra el tràfic il·legal, més enllà que el govern francès hagi de preocupar-se de la situació d’una forma global perquè les seves fronteres cap al nord també tenen països amb preus del tabac més competitius. El compromís del Principat ha de ser ferm i coordinar esforços amb les forces de seguretat gal·les per anar fent cada cop més difícil el traspàs il·legal de tabac per la frontera. El diferencial de preu no busca aquesta pràctica, sinó que els turistes vinguin i s’enduguin el tabac que marca l’acord duaner amb la Unió Europea. El contraban s’està convertint en una amenaça de xacra que pot arribar a infectar temes tan importants com l’acord d’associació amb la Unió Europea. És un tema seriós que necessita actuacions decidides. El tabac andor­rà més barat es troba a dos euros el paquet (comprat per cartrons) i a França ja arriba a vuit euros. El Principat té les mans lligades per seguir una línia de preus d’acord amb la gal·la perquè automàticament es perdria tot el diferencial amb Espanya i el sector moriria immediatament. El Govern ha de ser conscient que la situació fa que es miri amb lupa el tràfic il·legal cap al nord i caldrà resultats. L’únic que faltava era que un forat en la legislació andorrana d’inversors forans hagi permès que uns 500 xinesos hagin entrat a treballar il·legalment a França. Situacions com aquesta no es poden tornar a repetir, tot i que s’ha tornat a col·laborar al màxim, perquè s’ha entrat en una fase en què la reputació no pot patir més cops.