Editorial
Un nou esperpent
L’esborrany de la llei de reproducció assistida confirma que s’ha optat per equiparar els embrions i els fetus en un text força restrictiu que té com a primer efecte que cap clínica forana de reproducció vulgui instal·lar-se aquí
Els despropòsits del Govern en matèria d’obertura econòmica semblen no tenir fi. Primer l’hospital i el lobby de metges es van carregar Teknon. El nou director del SAAS, per no ser menys que el seu antecessor, ha barrat el pas a l’Institut Oncològic Baselga, culminat amb una intervenció del Toni Martí en el darrer Consell en què va intentar desviar tant l’atenció que al final va aconseguir el que volia: ningú va entendre res. La vella tècnica de laissez faire, laissez passer que tants grans resultats va donar a Marc Forné. Tot es basa a dir que encarregaràs un estudi i d’aquí a uns anys ja en parlarem, però s’anuncia una partida al pressupost i així s’acaba de despistar del tot. En el cas de l’Institut de Fertilitat Marquès la mort del projecte és responsabilitat d’un conjunt de voluntats i de certa por a la reacció del Copríncep episcopal, depenent de com quedaria l’escenari de la reproducció assistida. El projecte estava molt ben encarrilat fins que va arribar a Salut Carles Álvarez Marfany per posar-hi mil pegues. En aquest cas mai ha estat clar si era per un tema ètic, religiós o per simple falta d’afinitat personal. L’important és que a partir del moment que Álvarez va posar el fre van sorgir veus apuntant si valia la pena arriscar-se a tenir problemes amb la Mitra per acollir un nou sector en el camp de la reproducció assistida. El grup parlamentari demòcrata es va apuntar ràpidament a bloquejar el projecte i va començar un periple per desenvolupar una llei que regulés aquest camp. El text finalment és molt conservador, en la línia de la protecció de la vida en totes les fases, també en els embrions. És fàcil entendre que amb aquest escenari la reproducció assistida a Andorra és molt complicat que s’arribi a implantar, especialment quan la regulació serà molt més restrictiva. Tots els passos d’aquest serial de dos anys i mig són difícils d’entendre. Per què es va anar a buscar Marquès perquè s’instal·lés? I aquesta mateix pregunta seria igual per a l’Institut Oncològic Baselga. S’adona el Govern del mal que estan fent aquests ridículs en el camp sanitari i la imatge que s’està donant del país. No és seriós i ja s’ha comprovat que a banda de petites accions els grups mèdics de certa rellevància ja prescindeixen d’Andorra en els càlculs i no és difícil saber per què.