El car peatge de Vila

L’embolic de les transferències finalment ha estat un bumerang pel qual el pitjor parat serà el cònsol lauredià, Josep Miquel Vila. Govern no pot plantejar com una victòria el fet que tan sols el TC hagi tombat alguns criteris puntuals en transferències perquè al cap i a la fi és una derrota. Mínima però derrota. No afectarà gaire perquè els criteris de repartiment eliminats tenien molt poc pes i entre unes coses i altres totes les parròquies es quedaran més o menys com estaven. La victòria dels grups de l’oposició que van presentar el recurs és pírrica. Els grans temes que havien plantejat per tombar la reforma no han estat acceptats i en realitat han acabat obtenint un triomf per uns punts menors que simplement el que provoquen és un retard. No es tracta de minimitzar el resultat que al cap i a la fi ha donat la raó als recurrents, sinó d’anar més enllà i portar-ho a efectes pràctics. Com que la reforma s’aplicarà en els mateixos termes, amb només lleugeríssimes diferències, l’executiu podrà presentar-ho com un assoliment i l’oposició com un fracàs a l’hora de fer lleis. El gran perdedor és Josep Miquel Vila, com es va poder constatar ahir quan Víctor Naudi el va felicitar públicament per haver demanat un informe per car­regar-se la llei. Conscientment o inconscientment Naudi va posar una darrera palada de terra damunt el futur polític de Vila en la sintonia demòcrata. Depèn d’on venen els elogis li fan poc favor a l’elogiat. Sant Julià no rebrà pas més diners amb la sentència del Constitucional i per tant per a la parròquia tan sols comptarà els diners que el comú va gastar per demanar uns informes que l’únic sentit que tenien era fer la feina bruta als partits de l’oposició al Consell General. És una de les decisions polítiques més inexplicables del període postconstitucional. L’impacte de l’error és tan gran que no tan sols s’endú pel davant la carrera política de Vila (dins de l’embolcall de DA), sinó que ha arrossegat tota la plataforma de Laurèdia en Comú. De la gran victòria i l’eufòria que els feia iniciar els tràmits per convertir-se en partit a quedar en quadre i sense cap formació que els vulgui al seu costat. Caríssim el peatge pagat perquè la sensació de deslleialtat ha derivat en el fet que els demòcrates prefereixin mil vegades abans UL que Laurèdia en Comú.