Editorial
Protecció per als refugiats
El consell general va aprovar ahir la Llei que regula l’acollida de refugiats, un primer pas necessari per acomplir al compromís del Govern d’implicar-se en la greu crisi humanitària. Ara cal acabar d’afinar els aspectes pràctics
La cambra parlamentària va donar suport unànime al text legislatiu que permet l’acollida temporal de persones que fugen de territoris en conflicte. La discussió del projecte de llei no va estar absenta de retrets de l’oposició al Govern, però. Els consellers van lamentar que l’executiu hagi trigat dos anys i mig a executar al compromís que va contreure l’estiu del 2015, quan va esclatar amb duresa una crisi humanitària que perdura, malgrat que el focus mediàtic s’hagi diluït. El cert és que al compromís li mancava el paraigua d’una regulació que donés plenes garanties a aquesta acollida. Tancar aquesta normativa ha trigat més del que possiblement una gran part de la societat, conscienciada amb la necessitat d’ajudar, s’esperava. I de fet, el paraigua legal encara ha de completar-se. Perquè el que va aprovar ahir el Consell és una llei que facilita l’acollida temporal però en el futur –i així està previst– caldrà fer els deures de manera plena i per tant dotar-se de les eines perquè Andorra també faci possible el dret d’asil. En tot cas, l’executiu ha aconseguit tancar un text que ha de facilitar l’arribada segura d’aquestes persones fins al Principat i que aquí hi puguin desenvolupar una vida plena amb totes les eines d’inclusió a l’abast. El Govern comptarà amb el suport de l’Acnur i de la comunitat de Sant Egidi, una entitat religiosa que ha aconseguit impulsar un projecte de corredors humanitaris que garanteix un viatge segur dels refugiats fins al país que n’hagi de ser l’acollidor. El ministre Xavier Espot va evitar donar terminis i és cert que no és una qüestió que depengui únicament del país, però seria desitjable que el calendari no es dilatés més del que ja ho ha fet atesa la urgència humanitària, que necessita respostes. L’aportació d’Andorra és minsa respecte d’un problema de gran magnitud, però es tracta que cada territori pugui implicar-se en les solucions en la mesura de les seves possibilitats. Una implicació, a més, reclamada des de la ciutadania. I això és el que permet la llei aprovada ahir i el que s’haurà d’acabar de desenvolupar regulant el dret d’asil. Perquè en el futur s’hi pugui donar una resposta més ràpida però també perquè els refugiats que puguin arribar emparats amb la legislació ja aprovada tinguin la possibilitat de quedar-se i fer vida al país si és que així ho volen.