Bones xifres i un dèficit

El tancament pressupostari és un èxit per a l’executiu perquè ha aconseguit enllaçar cinc anys seguits gastant menys del que s’ingressa i els dos últims, a més, la xifra és positiva fins i tot després d’imputar les despeses de pagar el deute. Jordi Cinca manté un equilibri pressupostari que deixa el deute en la xifra habitual de prop de 900 milions d’euros. És lògic que l’oposició addueixi que el benefici s’assoleix perquè s’ha recaptat més d’Andorra Telecom i perquè s’ha invertit menys. I no és menys lògic que l’executiu defensi que quedar-se els beneficis de FEDA ho van inventar els liberals amb Forné i el PS amb Bartumeu ho va mantenir, i que els dos últims governs que no han estat dels demòcrates anaven a una mitjana de 100 milions de dèficit anual i la línia amenaçava d’arribar a un deute insostenible. El joc polític fa que cadascú vegi el got mig ple o mig buit segons els seus interessos, però és complicat no concloure que es tracta d’un bon tancament anual. Però també és innegable que hi ha un problema gros amb l’impost al benefici de les societats. La crisi va provocar que s’establissin una sèrie de deduccions (fins a 3.000 euros per exemple per cada nova contractació) en aquest tribut que pretenien impulsar l’activitat econòmica. L’executiu demòcrata ja fa un parell d’anys que bada davant d’una injustícia clamorosa perquè comptat i debatut ja s’ha arribat al fet que l’impost només recapti 26 milions d’euros, una xifra incomprensible. I és una imperiosa necessitat que l’executiu elimini bona part de les deduccions per un tema de redistribució de la riquesa, ja que s’està afavorint de forma descarada l’empresariat. Al mateix temps la imatge exterior, quan s’està negociant un acord d’associació amb la UE i es manté la veu alta (com ha de ser) respecte a la independència fiscal, pateix un risc important perquè la sensació que dona només pot ser molt dolenta. Govern ha de posar-se a treballar ràpidament per reformar globalment les deduccions a les empreses, més enllà del que les forces conservadores defensin respecte que s’han de mantenir. L’aportació de tots els sectors ha de ser justa i equilibrada respecte als beneficis i les deduccions creen un desequilibri evident que hauria de canviar enguany perquè no es repeteixi.