El nou model bancari

Els bancs van guanyar 131 milions d’euros el 2017 quan un any abans n’havien obtingut 155. La xifra pot semblar d’entrada dolenta, però res més lluny de la realitat perquè les circumstàncies del 2017 amb l’entrada en vigor de l’intercanvi d’informació automàtic feia preveure que la xifra seria sensiblement pitjor. La banca ha salvat l’any més crític de la història contemporània amb menys plomes pel camí del que s’esperava, però no cal oblidar que l’exercici del 2018 les complicacions continuen, tot i que no amb la intensitat de l’anterior. Es pot considerar que la major part del peatge de l’aplicació de la nova normativa de transparència s’ha pagat. La important minimització del cop arriba pel negoci exterior, en què l’intercanvi d’informació no tenia incidència i marca un dels camins més probables de futur per al sector. El creixement intern és molt complicat en un territori tan bancaritzat i el nombre de clients que es transvasen entre bancs és limitat. El sector s’enfronta a una dualitat basada en l’aposta per atreure capital forà a Andorra sobre la base de l’experiència, know how i credibilitat de la plaça o jugar la carta d’un augment de l’expansió a l’exterior. O possiblement s’acabin barrejant les dues vies, però és vital que el model de negoci sigui clar quan encara s’estigui negociant l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’escenari en què quedi el sector financer en aquest acord és clau per saber quines seran les possibilitats de negoci que hi haurà. Les ràtios de solvència i liquiditat continuen fortes i els bancs estan fent encara un gran esforç per adaptar el funcionament a la massiva quantitat d’informacions, estadístiques i protocols que es deriven de la cada vegada major implantació de l’acord monetari. El sector ha tancat el 2017 després d’un any de travessia pel desert i té al davant reptes importants, entre els quals no es pot descartar alguna possible fusió. El nou paradigma no és senzill i requerirà esforços complementaris anar resituant la part del negoci que s’ha perdut amb les implementacions de les noves normatives. Tant els polítics com els ciutadans han de ser conscients que el rol dels bancs ha canviat i és possible que canviï més perquè una modificació tan brusca de l’escenari necessitava i necessita una reforma.