Incidir en la prevenció

L'any es va tancar amb 3.721 accidents laborals. El 2016 havien estat 3.600 i el 2015 un total de 3.432. Hi ha una línia ascendent que percentualment significa un creixement de la sinistralitat a la feina del 8 per cent els últims tres anys i sobre la qual és necessari estar alerta. És cert que la situació poc té a veure amb la que es vivia abans de la crisi, quan l’estadística anyal, per exemple la del 2006, superava els 5.000 accidents laborals anuals. Llavors va començar la destrucció de llocs de feina i la caiguda del nombre d’assalariats, i en conseqüència també la dels incidents. Però també una legislació específica llargament reclamada pels sindicats, la de seguretat i salut en el treball, que comporta un seguit d’obligacions a les empreses, siguin del ram que siguin, per tal de facilitar la prevenció dels riscos laborals. Diuen els que s’hi dediquen, que encara manca desplegament legislatiu, i el que és més important, cultura als entorns laborals. De poc serveix la legislació si no es garanteix la seva aplicació, i asseveren algunes d’aquestes companyies que falten inspeccions per verificar-ho, perquè es circumscriuen a quan hi ha un accident o algú la demana. L’administració ha d’exercir una tasca de control perquè reduir la sinistralitat laboral significa, a més, reduir el cost social, econòmic o sanitari que implica. S’han fet avenços, però. Anys enrere s’observaven conductes que ara serien impensables amb treballadors fent feines de risc sense la deguda protecció. La construcció, que té un risc inherent pels treballs que s’hi fan, va registrar l’any passat 606 accidents. Lluny queden els 1.816 del 2006, quan liderava amb diferència l’estadística d’accidents per sectors, malgrat que s’ha de tenir en compte la diferència de treballadors del sector en l’època del boom constructiu. Ara està per sobre el de comerç i reparació de vehicles de motor, amb 740. Possiblement la magnitud de les empreses i la tipologia de feina tingui molt a veure amb la cultura de prevenció de riscos que s’aplica. En tot cas, l’obligatorietat és per a tothom i els empresaris han de ser conscients que treballar per evitar accidents només pot tenir beneficis. L’augment de la xifra d’assalariats en cap cas ha de ser una excusa per no reaccionar davant l’augment de la sinistralitat. Deu anys després de l’aprovació de la llei s’han de percebre els seus efectes.