Aeroport, aeroports

L’opció de disposar d’un aeroport dins del territori nacional va arribar amb força als anys noranta, quan l’aeròdrom de la Seu era propietat d’uns particulars (posteriorment se’l va quedar la Generalitat). De teories se n’havien sentit moltes, tot i que bàsicament els defensors d’aquesta idea apostaven perquè se situés a les muntanyes lauredianes. Una espècie d’aeroport d’alta muntanya. La idea, d’entrada, sempre ha tingut poc recorregut entre la majoria de polítics i empresaris per simple sentit comú. Es fa difícil albirar dins del país una instal·lació que necessita tant de terreny i tantes infraestructures adjacents situades. L’espai és molt limitat i, sense que mai s’hagi desenvolupat un projecte seriós, encara que el tema es posi damunt de la taula cíclicament, com acaba de fer Miquel Armengol, el debat no ha traspassat mai un primer nivell. El mateix sentit comú indica que l’aposta per un punt d’arribada i sortida d’avions ha de ser indefectiblement l’aeroport de la Seu. Ara bé, és cert que tant abans com ara hi continua havent molts problemes i el fet que Andor­ra no tingui potestat directa sobre la instal·lació deixa un marge de maniobra escàs. L’aeroport de la Seu no està ubicat en un bon lloc. És massa petit i amb condicions meteorològiques adverses s’ha demostrat que sovint els pilots es neguen a operar-hi. Passava abans i passa ara. Cal confiar que des de totes bandes s’assegura que el sistema d’aproximació per GPS elimina aquest problema. Teòricament també l’havia d’eliminar la modernització dels aparells i la nova tecnologia inclosa, però no ha estat així, com s’ha comprovat recentment amb els vols de Regina. I és una infraestructura que depèn tècnicament d’un govern espanyol que de moment mai ha mostrat gaire interès que sigui funcional i que, en canvi, és propietat de la Generalitat. Aquest escenari no és el més idoni tenint en compte la situació política i la instal·lació veu com passen els anys sense que la situació millori. Els defensors d’un aeroport dins d’Andorra clamen perquè finalment és una infraestructura clau i no pot estar a expenses d’altres països. L’argument és inapel·lable, però la realitat és tossuda i a menys que en el futur les dimensions per fer un aeroport es redueixin molt fer-ho sembla una quimera.