MoraBanc, moment dolç

El MoraBanc es troba en un moment dolç i el projecte es pot considerar força consolidat amb un arrelament social ferm. És cert que després de l’ascens a la màxima categoria del bàsquet espanyol no hi ha hagut un segon gran boom en el nombre de socis, però sí que la base de seguidors es va ampliant de mica en mica. El dia del soci el club havia entregat 900 entrades entre els abonats i el pavelló estava ple, tot i que el rival no era un dels grans, que és quan acostumen a tenir lloc les millors entrades. El MoraBanc ha aconseguit que cada partit sigui un espectacle amb tota una sèrie d’animacions constants que complementen el joc. També ha ajudat l’estil que Peñarroya ha implantat, especialment per als partits de casa, en què es busca la velocitat i es prima, en alguns moments, el gust per l’espectacle. En aquests moments ja es pot considerar que la segona etapa del BC Andorra a l’ACB ha superat àmpliament la primera i fins i tot el projecte ja està prou madur per a certa decepció, com va ser la discreta participació en competició europea, sense que res trontolli. El projecte dels anys noranta va tenir cert grau de temporalitat que no es podia acabar de treure de sobre, especialment per un tema econòmic. Encara que l’equip va fer algunes campanyes molt bones la sensació de feblesa arribava perquè no es va assolir un grau de fiabilitat econòmica. La directiva actual ha actuat amb certa prudència i a hores d’ara no hi ha cap element que faci sospitar que amb els ajuts que es reben, que són molt importants i bona part provenen de l’erari públic, el projecte és viable. Els fitxatges dels jugadors han estat majoritàriament encertats i s’ha creat un clima dins del bàsquet espanyol respecte que Andorra és un bon lloc per venir a jugar i on hi ha possibilitats de destacar. Un factor digne d’elogi i que demostra la implicació de l’afició amb l’equip és que el Poliesportiu d’Andorra s’ha convertit en una de les pistes calentes de la Lliga ACB, tal com la defineixen els narradors radiofònics. El públic és al costat de l’equip i és capaç d’ajudar amb un extra de motivació els seus i de provocar un extra de pressió als rivals. Aquest és un dels millors senyals de la bona salut del club, que va acompanyat d’un curs en què l’equip té possibilitats de jugar el play-off pel títol.