Reforma de mínims

La reforma de la Funció Pública arriba amb el guió previst i el rebuig de la majoria de l’oposició. Era evident, per història i per manifestacions prèvies, que tant els liberals com els socialdemòcrates es posicionarien contra el text presentat per Govern. La reforma presentada és de mínims i la realitat dels empleats públics, si s’aprova, gairebé no canviarà en res. Fins i tot caldria preguntar-se si feia falta entrar en una reforma per acabar fent canvis escassos, ja que la principal aportació del text és consolidar moltes de les situacions que s’han anat establint amb els anys però que no s’havien oficialitzat. Els sindicats van fer cavall de batalla del canvi en les retribucions complementàries quan en realitat el nou model no fa perdre res a tots els funcionaris que compleixin amb la feina, més aviat al contrari. Quan Govern va fer una nova concessió i va prometre l’horari intensiu compacte als empleats de l’administració, l’enrenou va quedar aturat, a excepció d’educació, que és l’únic col·lectiu on qualsevol millora en l’horari o els dies de festa no els afecta. Les aturades de dos dies només van posar al carrer gairebé els professors i avui dia ha quedat força clar que entre el funcionariat no hi ha ganes de més mobilitzacions. La prova més evident és que els sin- dicats ja han tret del discurs l’amenaça de noves aturades, quan la setmana passada encara mantenien aquesta opció oberta. Govern té garantida l’aprovació de la llei amb els quinze vots del grup parlamentari demòcrata i probablement no obtinguin més suports. És possible que la pròxima campanya electoral algun partit intenti recaptar vot funcionarial anunciant que en cas de resultar vencedor s’eliminarà la reforma i se’n farà una de nova més favorable als empleats públics. La sensació és que tot l’afer està ja gairebé superat i que ara la major part dels funcionaris de l’administració central estan pendents de constatar si Govern manté les noves promeses que va fer quan hi havia el perill de vaga o opta per no incloure-les un cop les mobilitzacions es van produir. Les reformes d’impacte sembla que no arribaran durant aquesta legislatura i són les que afecten sanitat i pensions. A menys d’un any de la finalització de la legislatura, el més calent continua sent a l’aigüera.