Editorial
Sancionar i formar
La Unió Hotelera lamenta que s’hagi sancionat una vintena d’establiments per haver incomplert la normativa en matèria de recollida selectiva de paper i cartró, envasos i vidre, i demana més eines i formació per dur-la a terme
El Govern ha sancionat en deu mesos –des del juny de l’any passat fins a l’abril– una vintena d’establiments hotelers i restaurants per no complir la normativa en matèria de recollida selectiva de paper i cartró, envasos i vidre. La dada la va fer pública la setmana passada la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, que va destacar que els vint establiments als quals s’ha obert expedient sancionador són els que “realment veiem que no volen fer de cap manera la recollida” i que “no disposen de contenidors”. La Unió Hotelera no està ni de bon tros satisfeta amb l’actuació de la inspecció i denuncia que no s’ha realitzat de manera “curosa”, ja que en alguns establiments, assegura el president de l’associació, Carles Ramos, s’ha fet en hores punta i a ple rendiment de feina. Des de la patronal hotelera es critiquen les sancions imposades perquè, diuen, “han de ser l’últim pas”, i demanen més eines i formació perquè els hotel puguin donar compliment a una normativa a la qual han tingut “poc marge” per adaptar-se. Estem davant d’un debat clàssic en aquest tipus de conflictes: què és millor, sancionar i fer complir la normativa per les multes o formar i donar les eines necessàries perquè els que no estan donant compliment als reglaments ho facin i amb el convenciment que el que estan realitzant aporta una millora a la societat. És una evidència que un país com Andorra, amb prop de 75.000 habitants i 8 milions de turistes l’any, ha de dur a terme una política que ratlli l’excel·lència pel que fa al tractament de residus. Els grans productors, hotels, restaurants i les grans superfícies comercials i d’alimentació, han de ser responsables de la millor gestió dels residus que generen i han de complir la normativa tant si els agrada com si no. Quan un reglament incorpora sancions econòmiques o de qualsevol altre tipus seria absurd que el garant de fer complir-les no fes ús d’aquesta potestat per multar en els casos més flagrants. Un cop dit això, és raonable que els hotelers i els restauradors lamentin que les inspeccions es facin quan els establiments estan a ple rendiment o que considerin que no han tingut prou temps per adaptar-se a la normativa. Quant de temps s’ha de tenir per fer aquesta adaptació pot donar pas a un altre debat. També és raonable la demanda d’eines per poder realitzar correctament la recollida selectiva i facilitar, d’aquesta manera, donar compliment a la normativa.