Editorial

El preu del geriàtric

El model ha d’unir un servei correcte amb l’optimització dels recursos

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Sant Vicenç d’Enclar està molesta per la presentació del projecte per a la unificació dels preus de les clíniques geriàtriques perquè considera que caldria haver explicat ben bé quina és la realitat que els justifica. Quan les dades dels costos es van fer públiques, Sant Vicenç d’Enclar sortia com a la més cara: 4.590 euros per pacient i mes, mentre que El Cedre se situava en els 3.600 i Clara Rabassa en els 2.200. Sant Vicenç d’Enclar defensa que els preus són diferents perquè ells estan cobrant un forfet únic i per tant no facturen res a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. El preu per a l’Estat és fix. En canvi, a la resta de residències, segons defensa Sant Vicenç d’Enclar, s’està cobrant a la sanitat pública totes les proves. Això significa tota la medicació, analítiques, ressonàncies... L’escenari d’avui en dia porta a pensar que els dos models de cobertura pública que s’estan aplicant als geriàtrics són ineficients. En aquests moments és molt complicat establir quina seria la despesa segons els pacients, perquè el servei que s’està donant a cadascú és diferent. Els centres on tots els actes mèdics, les proves i les medicacions van a càr­rec de la CASS és molt possible que estiguin fent un ús molt més intensiu d’aquests serveis, ocasionant un major cost per pacient que allà on tot està inclòs en un forfet. Perquè és evident que la gestió com a empresa privada porta a fer la despesa mèdica estrictament necessària, ja que no rebran més diners per molt que augmenti la despesa en un pacient. Posar ordre al sistema de subvenció dels geriàtrics és imperatiu perquè suposa una despesa important, i a més, el cost anirà pujant any rere any. I la solució només pot passar per un model que conjugui la garantia de servei per als padrins i al mateix temps l’optimització dels recursos que inverteix l’Estat. No serà una tasca fàcil, perquè com en molts altres camps de l’espai sociosanitari, el model s’ha anat improvisant segons l’escenari canviant. L’òptim hauria estat fer coincidir els canvis amb la reforma sanitària per les sinergies existents. Malauradament no hi ha cap signe evident respecte que finalment el ministeri de Salut sigui capaç d’una vegada per totes d’engegar la reforma, així que com a mínim ordenar el model de subvenció geriàtrica ja serà un avenç.

tracking