Refugiats, 3 anys després

Al setembre farà tres anys que el Govern va anunciar el compromís d’aportar el seu gra de sorra a la crisi de refugiats que havia esclatat aquell estiu. Les imatges de milers de persones intentant fugir de la guerra siriana per arribar a la seguretat d’Europa, malauradament amb sort desigual i patint una resposta molt tèbia per part dels governants del vell continent, colpien les consciències i l’executiu va anunciar que s’implicaria en la crisi humanitària acollint una vintena de refugiats. Però no hi havia l’empara legal i durant tres anys s’ha bastit una regulació per fer possible l’acollida amb totes les garanties. Ara ja està en vigor una llei que vetlla perquè un cop al Principat aquestes persones gaudeixin de totes les condicions per començar a construir una nova vida: dret a la sanitat, a l’educació, a un habitatge, a una feina. Ahir es complia un dels dar­rers tràmits amb la signatura del protocol amb la Comunitat de Sant Egidi, entitat que amb el projecte de corredors humanitaris ha contribuït a l’arribada segura de 1.500 persones a països com Bèlgica, Itàlia o França. La Comunitat de Sant Egidi ajudarà en la selecció d’aquesta vintena de persones, que arribaran des del Líban, i s’implicarà en l’acompanyament. Això també resol una altra de les traves que s’havia posat sobre la taula aquest temps, i és que Andorra no tenia els mitjans per certificar que les persones acollides tinguessin l’estatus de refugiat. Tanmateix, hi haurà la col·laboració de França i Espanya perquè no hi hagi cap escull burocràtic pel pas, inevitable, pels seus territoris. En definitiva, s’ha construït una estructura que garanteix que els nouvinguts puguin refer la seva vida al Principat amb unes condicions el més normalitzades possibles i amb l’encert que també es vol implicar la societat civil, amb la figura del representant personal per facilitar la seva integració. És cert, però, que la llei només preveu que aquesta estada amb règim especial duri dos anys, però qui vulgui quedar-se al país ha de poder fer-ho. En definitiva, s’ha trigat tres anys i són comprensibles les queixes per la lentitud de l’Administració, però ara toca valorar que s’ha fet una feina necessària i que a més obre la porta que puguin ser més de vint els refugiats acollits. Resta pendent, però, i s’ha d’abordar, la necessària regulació del dret d’asil.