Lloguers excessius

Els casos socials atesos per Càritas han baixat de forma important des de la crisi. La recuperació econòmica ha retornat la plena ocupació, tot i que no s’ha experimentat un augment dels salaris ni, en general, s’han recuperat elements complementaris com ara la paga extra, que es va perdre en moltes empreses privades. El principal problema per a les famílies per arribar a final de mes és l’escalada de preus dels lloguers. L’increment està sent tan gran en les renovacions de contractes que està creant veritables problemes. La realitat actual ja mostra clarament com el nivell de sous es troba descompensat respecte al que s’ha de pagar per l’habitatge. És cert que l’executiu ha preparat un paquet de mesures per afavorir l’accés al lloguer, però no està clar que puguin ser accions realment efectives. La llei de l’oferta i la demanda és implacable i la població va augmentant, de forma lenta però constant, i cada cop hi ha més necessitat de pisos. Al mateix temps la construcció de nous habitatges és molt puntual. Les escassíssimes noves edificacions que s’han engegat els darrers anys tenen, a més, com a comú denominador estar destinades a potencials compradors o llogaters d’alt poder adquisitiu. L’arribada de força residents passius va disparar la demanda d’habitatge d’alt standing. La bossa d’apartaments en parròquies altes no existeix des que van passar de forma massiva a habitatges destinats als turistes. La situació és tan preocupant que la patronal ha estat la primera a demanar que s’incideixi per abaratir els costos del lloguer perquè amb els sous que estan oferint no capten nous immigrants. El salari respecte al que han de pagar de lloguer els fa rebutjar la possibilitat de venir a treballar a Andorra. L’argument, però, sempre podria girar-se en el sentit que si els empresaris augmentessin de forma generalitzada els salaris aquest problema minoraria. Les solucions són urgents perquè cada dia la situació empitjora i la tendència és clarament de preus a l’alça, sense que hi hagi ni un sol element que faci de contrapès. Més enllà de la reforma sanitària o del model de pensions, el problema més important de forma genèrica per a la ciutadania és l’accés al lloguer, i de moment no s’està reaccionant amb la celeritat que seria necessari.