Jugada mestra de López

Els liberals, comandats per Jordi Gallardo i Amadeu Rossell, van donar una lliçó de tàctica política encadenant una sèrie de moviments molt ràpids destinats a forçar la marxa del partit de Josep Pintat. El líder d’UL es va adonar de la jugada quan ja era irreversible. Va ser un exercici brillant, excepte pel fet que no van calcular que la Massana també baixaria del vaixell i els deixaria sense possibilitats de fer un bon resultat electoral. Aquest error és el que ha forçat els liberals a buscar un pacte amb el PS per tenir opcions de guanyar territorials. I Pere López, a les primeres de canvi, ja els ha fet una jugada mestra que li permet fer passar als seus la coalició sense entrebancs. Vint-i-quatre hores després d’aconseguir l’aprovació del pacte al comitè directiu del PS, López reclamava davant el representant del Copríncep francès la despenalització de l’avortament, el vot per als residents a les comunals, l’increment d’impostos, la doble nacionalitat... tota una llista dels punts forts del seu programa. El moviment ha deixat tranquils els socialdemòcrates que pensaven que la coalició amb els liberals suposava una renúncia explícita als punts més durs. Al mateix temps, però, és una bomba de rellotgeria dins de la ja feble estabilitat liberal derivada del coup de force dels gallardistes. Si una part dels liberals ja era reticent a un pacte amb el PS, la jugada de López encara ha complicat més l’escenari. Els dubtes ja surten a les primeres de canvi entenent que serà complicat demanar a l’elector liberal que a la territorial voti per un candidat que si surt elegit i té majoria tirarà endavant tot el conjunt de reclamacions fetes al Copríncep. Per molt que el programa de la llista nacional sigui diferent, els candidats de les territorials acaben tenint les mateixes funcions i potestats que els de la nacional. Caldrà veure si l’habilitat que van demostrar Gallardo i Rossell per descavalcar Pintat ressorgeix i capgira la situació. El major beneficiat del pacte entre el PS i L’A, a hores d’ara, és Demòcrates per Andorra, curiosament, perquè ha permès trencar les reticències que impedien la negociació amb UL i CC. I per si faltava més llenya Jaume Bartumeu es va mostrar ahir indignat amb el PS i Liberals per haver-lo obviat del pacte i ja ha estat el primer a batejar l’acord com la Coalició del No.