El futur de Grandvalira

Jordi Torres i Josep Mandicó, igual que els operadors turístics i la major part d’actors implicats en l’afer, consideren que la marca Grandvalira és un bé tan preuat que no pot deixar-se escapar. No només són els milions d’euros que haurà costat bastir-la com la més potent a nivell de neu al sud d’Europa, sinó perquè ha estat sinònim d’èxit. Els cònsols no perden l’esperança de reconduir la situació, però apunten una idea important que possiblement obri la porta a nous camins a explorar. A hores d’ara és impossible predir si el trencament entre Saetde i Ensisa és definitiu. Finalment serà una qüestió que resolguin els responsables dels dos dominis esquiables, però és vital que es pugui adoptar com a principi de negociació que passi el que passi en l’àmbit empresarial es preservi la marca. Res impedeix que pugui existir la comercialització d’un forfet que permeti esquiar a les dues estacions, més enllà de l’estratègia comercial a banda i banda. Cada part pot vendre els tiquets pel seu compte i mantenir el negoci de forma separada, però al mateix temps comercialitzar el forfet de Grandvalira. El domini més gran de neu als Pirineus és un reclam massa important, fins i tot també per al país, i la seva pèrdua seria una tragèdia. Pensar a hores d’ara que s’ha de tornar a dècades enrere per tenir dues estacions totalment diferenciades és un flac favor al negoci de la neu a Andorra i a l’atracció de turistes. Els pròxims mesos haurà de quedar definit l’escenari i caldria demanar amplitud de mires. Les possibles disputes, discrepàncies o greuges que puguin sentir els diferents responsables dels dominis són comprensibles. Però més enllà de les diferències, la cultura empresarial andorrana ha intentat sempre apostar pel bé major. Amb diàleg i traient posicionaments inamovibles preconcebuts es podria obrir la porta a trobar vies d’entesa. Tots els problemes derivats de treballar de forma separada, però venent un forfet conjunt, són solucionables. La logística és un tema secundari que ha d’estar supeditat a la voluntat empresarial de buscar el millor per a les societats implicades. I el millor és apostar per no perdre el principal actiu de marca. No només el sector de la neu estarà agraït d’un final feliç, segurament tota la resta de l’economia nacional també.