El passaport no volgut

Dijous el departament d’Estadística feia pública per primera vegada la xifra de nous passaports atorgats des del 1996 i les dades revelaven que prop de 5.000 ciutadans havien tramitat la nacionalitat andor­rana després de superar els termini de residència mínim establert a la llei (25 anys fins al 2004 i 20 a partir de llavors). La mateixa nota recollia la davallada que havia experimentat l’atorgament de nous passaports els últims anys, motivada, entre d’altres qüestions, perquè menys gent que acomplia el mínim d’anys d’estada al país l’estava sol·licitant. Les dades que també recopila Estadística apunten que l’any passat els ciutadans que podien sol·licitar la nacionalitat andor­rana i no ho havien fet eren 15.207. El 2007 els que estaven en la mateixa situació eren 12.175. Qüestions com el sentiment de pertinença al lloc d’origen i la consegüent recança a renunciar al passaport original –fet a què obliga la prohibició de la doble nacionalitat–, la utilitat que es veu al passaport o que després de vint anys vivint al país ja no li troben sentit a adquirir la nacionalitat andorrana són alguns dels motius que s’addueixen per justificar per què es dona aquesta situació. El debat sobre la necessitat de rebaixar els anys que són necessaris per obtenir el passaport va arribar per darrer cop al Consell l’any 2015. El PS va entrar una proposta de rebaixa de 20 a 10 anys, en línia amb el que de manera periòdica recomanen organismes com el Consell d’Europa, però DA i Liberals la van tombar. Els demòcrates van asseverar que són partidaris de fer un pas cap als 15 anys però el van lligar a l’acord d’associació. La qüestió és més que probable que torni en campanya electoral però caldrà veure quin posicionament conjunt prenen els ara aliats PS i Liberals. Tard o d’hora s’ha de tornar a abordar i possibilitar aquesta rebaixa perquè la realitat és que hi ha una massa de ciutadans sense drets polítics i, per tant, sense possibilitat d’incidir en qüestions que li afecten en el dia a dia malgrat fer un grapat d’anys que viu al Principat. Tot i que l’obligació de renunciar a la nacionalitat d’origen sempre serà un obstacle per a moltes persones, la rebaixa segur que significa un al·licient per a moltes d’altres perquè si més no confirma la voluntat dels responsables polítics de treballar per facilitar un xic més la integració plena dels residents.