Editorial

Les càmeres i els delictes

Les càmeres a la via pública han d’assolir un equilibri complicat. Per un costat, han de complir la demanda d’una major protecció que fa part de la societat. Per l’altre, vetllar per no lesionar el dret fonamental a la intimitat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Andorra manté uns nivells de seguretat ciutadana molt alts. Malgrat que cada cop que es produeix un delicte de certa gravetat s’activen les alarmes, el cert és que l’activitat delinqüencial es manté lluny del que succeeix en d’altres indrets propers. De fet, és una de les virtuts que fan que el Principat sigui triat com a lloc de residència. Però això no treu que periòdicament s’abordi la necessitat d’imposar un major control a la via pública. I instal·lar-hi càmeres és una demanda recurrent perquè tenen un element dissuasiu, de prevenció. I solen reclamar-se després d’algun delicte que ha generat especial alarma, com ara onades de robatoris, però també per a zones que pateixen actes periòdics de vandalisme. De fet, en dues de les decisions més recents sobre sistemes de videovigilància a la via pública els comuns de les parròquies centrals van decidir instal·lar-ne per lluitar contra el vandalisme al Parc Central (Andorra la Vella) i per protegir la part alta de la par­ròquia després d’un seguit de robatoris en comerços (Escaldes-Endordany). Mesures que s’han pres sense que hi hagi una llei específica sobre la matèria, malgrat que les corporacions sí que estan obligades a publicar decrets i a respectar un seguit de condicions que també vetllin pel dret a la intimitat dels seus ciutadans. Ara és quan el projecte de llei de seguretat pública, que està a tràmit parlamentari, regula aquests sistemes i estableix per a quines funcions poden ser instal·lats, què s’ha de fer amb les imatges o quines condicions mínimes s’han d’acomplir per protegir la privacitat de la població. Una necessitat per, com diuen des de l’Agència de Protecció de Dades, atorgar-hi seguretat jurídica. El projecte de llei incideix que a l’hora de decidir la instal·lació ha de regir el principi de proporcionalitat. I assolir aquest difícil equilibri entre els desitjos de seguretat i la protecció a la privacitat. Tornant al principi, la premissa bàsica ha de ser mesurar el perill, el risc. Les càmeres no s’han de convertir en un recurs fàcil, la instal·lació ha d’estar justificada. Fa uns dies, la cònsol major d’Andorra la Vella n’anunciava per a l’avinguda Meritxell. La pregunta necessària és si realment hi ha una problemàtica a l’eix comercial que les justifiqui. En tot cas, és un pas endavant que ja estigui al Consell la legislació que les ha de controlar.

tracking