Editorial
L'estrany 'cas Besolí'
Joan Besolí es va negar ahir a declarar davant la jutge Carmen Lamela al·legant que el cas que està investigant no té res a veure amb Espanya i que per tant no té cap jurisdicció. Un cop més ha demanat la llibertat a la jutge
Besolí és una víctima col·lateral del cas que l’Audiència Nacional espa-nyola manté contra Sandro Rosell. L’exconseller de finances del comú lauredià es troba empresonat a Espanya simplement perquè quan va esclatar el cas es trobava a Barcelona amb el seu fill, que va patir un greu accident que l’ha deixat paralític. En cas que Besolí hagués estat a Andorra, la justícia espanyola no hauria demanat la seva extradició, simplement perquè no hi ha ni una sola operació feta per ell a Espanya, ni és ciutadà espanyol, ni resideix a Espanya. Ni cap entitat o organisme brasiler, país on han succeït els suposats delictes relacionats amb la venda dels drets de partits amistosos de la selecció canarinha, ha dit que hagi estat perjudicat per les accions de Rosell o Besolí. Al contrari, la Confederació Brasilera de Futbol va mostrar que a partir que Rosell es va fer càrrec dels amistosos van passar a cobrar molt més. Lamela va preguntar a Besolí per operacions fetes a Andorra sense tenir en compte que la Batllia ja té oberta una investigació sobre aquest cas perquè és competència de la justícia andorrana, ja que si s’ha comès blanqueig, extrem que Besolí nega, res té a veure amb Espanya. L’únic lligam de la justícia veïna amb aquest cas és que Rosell és espanyol. I expresident del Barça. I l’evident politització d’aquesta causa té com a víctima col·lateral Joan Besolí. En una decisió inexplicable jurídicament se l’ha mantingut a la presó durant un any sota el pretext del risc de fuga a Andorra. Amb tot el que acumula Lamela en aquest cas, és materialment impossible que reflexioni i prengui una decisió basada en el dret. Però un cop aquest pas ha traspassat les línies de la justícia i s’ha instal·lat en les de la política, tot és possible, i difícilment alliberaran Joan Besolí. La doble condemna que està patint el lauredià és duríssima. A l’estada injustificada a Soto del Real se li ha de sumar el fet de no poder veure el seu fill en uns moments tan complicats per a la família. La separació de poders dona un marge molt gran d’actuació a la justícia de cada país, fins i tot quan es tracta de casos flagrants com aquest. Cap dels acusats en casos de corrupció infinitament més greus que aquest, han passat més d’un any en presó provisional.