Cal denunciar

Quan des del Govern o des dels mitjans de comunicació es fan balanços anuals relacionats amb les agressions sexistes es detecta una tendència general: els darrers anys les víctimes de violència masclista i les denúncies policials relacionades amb aquesta xacra van en augment. Un fet que posa de manifest el cada cop major nivell de conscienciació que van adquirint les dones, però també la societat en general, respecte a aquest tipus de violència. Aquest índex creixent demostra també fins a quin punt la violència masclista ha estat invisibilitzada i com els casos que surten a la llum, i que es denuncien, representen encara un percentatge molt petit de la realitat. Aquest fet ens recorda amb tossuderia la necessitat de seguir treballant de manera estructural per sensibilitzar les víctimes per tal que denunciïn. El Servei d’Atenció a les víctimes de violència de gènere i violència domèstica del Govern detecta any rere any no només un augment de les persones que acudeixen a l’àrea pel seu propi peu, conscients de viure una situació que no han de seguir tolerant, sinó també un increment de les dones que hi arriben després de denunciar els fets patits a la policia. Aquest aspecte situa com a punt importantíssim el de treballar colze a colze amb els agents de policia perquè sàpiguen tractar adequadament les víctimes de violència i les assessorin suficientment bé com per demanar l’ajuda correcta, la que els permeti prendre consciència, desvincular-se de l’agressor i apoderar-se per viure amb plenes facultats i de manera autosuficient. Per això és important que es formi en perspectiva de gènere policies, però també batlles i advocats, així com el personal sanitari, i se’ls doti dels protocols d’atenció social idonis. Les xifres de derivacions de la policia a l’àrea específica van a més, però encara són insuficients. El director del cos (la policia ha obert 64 expedients per violència domèstica i vuit per delictes sexuals) constata que les víctimes d’agressions sexuals cada cop tenen més seguretat i formalitzen més denúncies perquè van perdent la por i la vergonya, i això fa que vagi deixant de ser un tema tabú. Fins al punt, comenta, que s’estan denunciant atacs d’anys enrere. Un element clau per entendre que cal seguir incidint en la sensibilització perquè l’únic individu de la societat que senti por i vergonya sigui l’agressor.