Un nou actor polític

La possibilitat que Toni Martí avanci les eleccions al desembre, ha desencadenat una sèrie de moviments polítics dels quals ahir es va viure el penúltim capítol. El naixement del grup d’opinió Virtus Unita significa l’entrada d’un nou actor polític, tot i que no està gaire clar a hores d’ara quin paper pot jugar. El dubte més gran és saber qui forma part d’aquesta iniciativa. És molt diferent si tan sols hi estan com a fortament implicats Duró, Font, Farràs i López Alcántara, o si tota la gent que estava en una segona fila ha decidit, o decidirà, mullar-se. Especialment important pot ser aquesta situació a Canillo, perquè és en aquesta par­ròquia on percentualment hi ha més integrants. Si finalment fan el pas endavant noms com Jordi Mas, Bibiana Rossa, Josep Vila o algun altre, comportarà un moviment que caldrà analitzar en les diferents parròquies. S’entén que el grup ha nascut per un doble descontentament. D’una banda es veu amb mals ulls la velocitat a la qual Andorra està implementant els canvis. De l’altra hi ha discrepàncies importants amb l’acció de Govern de l’executiu de Toni Martí. No cal oblidar que bona part dels noms que estan al davant i al darrere de la iniciativa són de l’entorn demòcrata, dins del costat més conservador de la formació. Virtus Unita es converteix ara en una nova carta que caldrà veure qui intenta jugar i com. Dins de la combinació de pactes i aliances dels comicis no es pot menystenir cap jugador. El seu vessant de dreta pura i tradicionalista va més en consonància amb Unió Laurediana, i de forma menys clara, amb Ciutadans Compromesos. I precisament el principal problema per als demòcrates és que Virtus Unita aconsegueixi ser prou representatiu per ser capaç de convertir-se en aliat d’una altra formació. Aquesta opció podria fer pensar en una coalició conservadora entre els lauredians, els massanencs i aquesta semiescissió demòcrata. És un escenari complicat que aporta incertesa en la contesa electoral. A efectes pràctics, aquests comicis es presenten ja com una lluita ferotge entre diferents opcions conservadores, entenent que el partit de caràcter més progressista (PS) farà llistes conjuntes amb un de dreta radical com ho són els liberals, fet que deixa molt despistat el votant de progrés.