Menors en risc

El Centre de Recerca Sociològica i l’Unicef van presentar ahir els resultats del darrer Observatori de la infància. Les dades posen en relleu que a Andorra, malgrat ser molt menys evident que en altres indrets del nostre entorn, hi ha una bossa de pobresa que es va generar en els pitjors anys de la crisi econòmica i que acabada la recessió no tan sols no ha desaparegut, sinó que en alguns casos creix. De l’estudi es desprenen dades preocupants, com ara l’augment en el nombre de famílies amb infants que tenen privacions econòmiques severes, que han passat de l’1,5% el 2015 al 4,1% enguany. Són famílies que, per exemple, no poden fer front a una despesa imprevista superior als 700 euros, que tenen problemes importants per pagar la hipoteca o el lloguer, que no poden tenir cotxe o telèfon, o que no poden menjar la quantitat setmanal recomanada de carn o peix. La situació és preocupant perquè afecta un dels col·lectius més vulnerables, el dels infants, i perquè passa dins de la llar, que fa que sigui més complicat detectar-la si els afectats no ho volen comunicar als serveis socials perquè intentin posar-hi remei. Altres dades de l’estudi, menys actualitzades que aquesta darrera, asse­nyalen que hi ha un 10% de famílies amb menors en risc de pobresa relativa. Són dades del 2015 que posen en relleu que aquest indicador ha millorat respecte al 2014, quan un 13% de les llars andorranes es trobaven en aquesta situació. A dia d’avui no es pot saber quina és la situació real d’aquestes famílies i tal com es reclama des del mateix Unicef és necessari disposar d’indicadors més actualitzats per tenir una radiografia real de la situació dels infants a Andorra. L’Observatori de la infància també ens ha tornat a situar davant d’una altra realitat inacceptable en la qual es troba un segment de l’estructura social del país més enllà de la desigualtat material. La dels menors que són víctima de la violència física. Entre el 2016 i el 2017 es van doblar els casos d’infants que van patir violència a la llar. També es van identificar, tot i que menys que fa dos anys, casos de violència física o psíquica a l’escola i de delictes contra la llibertat sexual. Tant en el cas de les privacions materials com en el de la violència contra els infants cal activar mecanismes efectius que encara no s’han trobat per reduir a zero els casos i posar fi a aquesta xacra.