Empresaris i política

La Trobada Empresarial al Pirineu s’enfrontava en aquesta última edició, la 29a, al repte de mantenir la seva raó de ser pel convuls moment que travessen les relacions institucionals entre Espanya i Catalunya. Es corria el perill que tot el treball de preparació per posar sobre la taula el debat de la innovació, el creixement de les iniciatives empresarials i la sostenibilitat, quedés completament eclipsat pel discurs polític. Com no podia ser d’una altra manera, hi ha estat present durant les dues jornades, però no fins a l’extrem de buidar de contingut l’esdeveniment i treure-li tot el protagonisme. Tot el contrari. El que fa palès que la trobada està més que consolidada i és una cita ineludible que aporta un alt valor afegit a la capital alturgellenca i per extensió a tot el Pirineu. Perquè aquest és un altre dels elements clau que donen veritable sentit a la convocatòria: la deslocalització. Ja des del primer moment es va optar per anar a contracorrent i evitar de celebrar-la més a prop del centre neuràlgic del teixit empresarial català. En això hi han tingut molt a veure els partners, entre els quals hi ha Crèdit Andorrà. La participació del nostre país sempre ha anat a càrrec de les més altes autoritats i ha servit per exposar la realitat d’Andorra en cada cicle i que ara travessa un moment de transformació global amb el nou encaix a Europa a l’horitzó. I aquest és un dels altres grans actius de la trobada. El cap de Govern va destacar, en el discurs de cloenda, la importància de l’Acord d’associació que s’està negociant amb la UE i la relació directa que tindrà en el canvi de model econòmic que s’està iniciant. Donarà garanties per atreure inversió estrangera alhora que ens obrirà les portes a un mercat enorme. La pregunta és a quin preu, o el que és el mateix, si és possible la pervivència de microestat en la nova conjuntura. La resposta és sí, sempre que Europa entengui i accepti que això passa forçosament per ser sensible a les especificitats de països de dimensions reduïdes. Hi ha hagut, però, dues intervencions dirigides directament al nostre país que no han aportat res. La primera, l’estirabot del president de la Generalitat dient que enveja d’Andorra que som un Estat independent. La segona ha anat a càrrec de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla. Pel fons, però sobretot pel to emprat. Més enllà de les dificultats que té construir un aeroport a Andorra (la Cambra ho estudia) està fora de lloc qualificar-ho com a “exercici de ciència-ficció”. I més quan el periple del de la Seu està molt lluny d’acabar-se.