Les pensions, en risc

La legislatura amenaça d’acabar amb tots els partits passant de puntetes sobre el problema de les pensions. De mica en mica totes les formacions s’han anat conscienciant de la gravetat de la situació i de la necessitat de prendre mesures duríssimes en el futur. La CASS va proposar-ne un paquet per aplicar a partir del 2019 tot i saber amb certesa que és materialment impossible que s’implementin en aquest any. Totes i cadascuna de les propostes comporten una retallada. Jubilar-se als 67, la reducció de les pensions que estiguin per sobre del salari mínim, la congelació de la revalorització anual, l’encariment del punt, augmentar sis punts les cotitzacions... En cas que totes s’apliquessin s’arribaria a una disminució força important de les pensions que estiguin per sobre del salari mínim, especialment les més altes. És difícil calcular l’impacte, perquè cada cas és un món, però les rebaixes es podrien xifrar entre el 25 i el 40% dels imports a llarg termini. L’afectació és tan gran que l’afer crema. Els polítics han elegit clarament la tàctica d’esgotar la legislatura i que en tot cas sigui en la pròxima campa-nya electoral quan els partits es posicionin. El més preocupant no és que s’estigui proposant una retallada molt gran de les pensions futures, sinó que l’anàlisi de l’impacte de les mesures indica que aquest sacrifici tan sols dona una dècada més de vida al sistema. Per tant, significa que aquesta és només una primera tanda de retallades a la qual seguiran d’altres en el futur. És trist que els dar­rers anys, polítics irresponsables, o incapaços d’entendre els números del fons de pensions, repetissin constantment que s’estava alarmant la població sobre les jubilacions amb l’objectiu que els assalariats anessin a fer-se plans privats. Les xifres i els informes els han deixat en evidència en quedar constatat que es tracta del principal problema actual, amb només sis anys abans que comencin els números vermells. És precisament aquest marge temporal el que està permetent que les decisions es continuïn posposant. És evident que com més tard s’actuï més dures seran les mesures, però també ha quedat clar que cap partit vol arriscar-se a arborar la bandera de la responsabilitat sabent que electoralment és una trampa enverinada.