Taxar els pisos buits

L’impost que gravarà els pisos buits serà de 5,05 euros per metre quadrat i es cobrarà cada any. Es tracta de la mesura fonamental que inclou el projecte de llei de mesures urgents per estimular el lloguer i per cobrar la taxa es crearà un registre d’habitatges buits al qual s’hauran d’inscriure els titulars d’immobles desocupats. A partir d’aquí s’iniciarà una inspecció i el tribut s’aplicarà als pisos que com a mínim faci dos anys que estan buits. Els propietaris no hauran de pagar si demostren algun dels cinc supòsits d’exempció: que l’immoble és una segona o tercera residència per a ús familiar, de vacances o de lleure; que té funcions de domicili fiscal o social; que és seu del desenvolupament d’alguna activitat econòmica; la desocupació temporal per canvi d’habitatge per motius laborals o de salut, o si està en venda mitjançant una agència. És difícil preveure si la mesura serà efectiva a l’hora de fer entrar al mercat de lloguer els pisos actualment desocupats. En realitat, ni el Govern ni els comuns ni cap altra institució tenen constància del nombre de pisos realment buits. I tampoc es pot albirar si la mesura serà efectiva a causa que el nombre d’exempcions és tan gran que la major part de propietaris poden buscar sortides alternatives. L’únic camp en què possiblement tindrà afectació és el dels pisos dels bancs, amb hipoteques executades arran de la crisi. En aquest cas tampoc s’ha pogut establir quants habitatges tenen les entitats en cartera. És important que el Govern, per fi, hagi actuat respecte al greu problema de l’habitatge de lloguer. I aquesta ha de ser una primera bateria de mesures. Cada cop hi ha més demanda de pisos sense que augmenti l’oferta i els preus no paren de pujar. Els comuns, segurament renunciant a bona part o a la totalitat de la cessió urbanística, han d’implicar-s’hi. Sense un paquet concertat amb impactes a curt, mitjà i llarg termini la precarietat que es deriva dels preus dels lloguers amenaça de convertir-se en un problema social i crònic. I després seran les institucions les que hauran d’abocar recursos per solucionar-ho. És inacceptable que la problemàtica de l’habitatge tingui un impacte tan gran que estiguin creant pobres amb feina que tenen problemes per subsistir econòmicament tot i tenir treball.