Editorial
Espera política tensa
L’escenari polític està convuls després que tant els militants liberals com els socialdemòcrates avalessin el pacte per a les territorials. El primer jugador ja ha mostrat les cartes i aquest moviment segur que condiciona la resta
A hores d’ara és impossible preveure quin serà el panorama d’opcions polítiques per a les properes eleccions. Un cop el PS i els liberals han oficialitzat la candidatura conjunta a la circumscripció parroquial cal veure com es mouen la resta d’actors. Hi ha fonamentalment dues incògnites, tot i que tenen subincògnites. La primera, i possiblement més important, és saber com es posicionaran Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos. Si finalment entren en un pacte amb els demòcrates, encara que sigui perquè facin llista pròpia a la parroquial i donin suport a la llista nacional, l’aliança és clarament favorita per guanyar i revalidar la majoria absoluta. Si lauredians i massanencs s’embarquen en un projecte nacional l’escenari és diferent perquè d’entrada podrien acabar captant part del suport que fins ara tenen els liberals i potser també la part més conservadora de DA. Segurament tardarà a aclarir-se tot perquè el més normal és que massanencs i lauredians esperin fins a la designació del candidat demòcrata abans de començar les negociacions pel pacte. I sembla que mentre no hi hagi data d’eleccions difícilment hi haurà el nom damunt la taula. El segon gran dubte és què farà SDP i si fa una llista nacional o és capaç de presentar territorials. Una llista d’SDP a la capital o a Encamp significaria que el pacte PS-Liberals encara ho tindria molt més complicat. Els dos partits han fet un pacte contra natura amb l’excusa d’evitar les limitacions subjectes a l’actual Llei electoral. S’entén que és una aposta personal dels dos màxims dirigents, Pere López i Jordi Gallardo, i que estan assumint totes les conseqüències. Perquè el pacte no tan sols és una aposta a tot o res de les seves carreres polítiques, sinó que posa en perill el futur de les dues marques polítiques. Tant el PS com els liberals s’estan jugant el crèdit acumulat durant molts anys i és molt possible que si el pacte, en comptes de sumar, només resta, s’acabi en trencadissa. La imatge de només 37 persones a l’assemblea del PS i de quaranta i escaig en la dels liberals el dia que s’estaven jugant el futur de les dues formacions no és gaire esperançadora. Fa la sensació que només la primera fila dels dos partits està implicada en aquest projecte i que la resta es troba a l’expectativa.