Preu dels pisos, en dubte

Per primer cop a la història un organisme oficial ha fet públic un informe sobre el preu dels pisos. L’última vegada que hi havia hagut una xifra oficial va ser abans de la crisi, quan l’AGIA va fer un informe demolidor sobre com s’havien revaloritzat els pisos en el boom del totxo. Cal felicitar Estadística per haver-se atrevit a fer-ho perquè no és una tasca fàcil a causa que cal anar traçant totes les transaccions. El resultat, però, ha estat decebedor, perquè els 2.000 euros de mitjana de preu per metre quadrat són poc creïbles. A la part del centre, a Andorra la Vella i Escaldes, com a mínim es troba entre 3.500 i 4.000 euros, amb pisos de cent metres quadrats de 350.000 a 400.000 euros com a mínim. I el preu a la resta de parròquies, descomptant Ordino, sí que podria estar prop dels 2.000 euros per metre quadrat. Només cal mirar els anuncis de venda de pisos per veure quina és la forquilla en què s’estan movent els preus, sense entrar en els d’alt estànding. La casuística de fer una mitjana és complicat perquè segurament hi ha hagut molts tipus de traspassos immobiliaris que acaben alterant la realitat. Estadística, però, hauria d’haver revisat el resultat per adonar-se del que implica. Si fos veritat s’estaria parlant que a la part baixa (com és una mitjana) hi ha parròquies o zones on els pisos tenen un cost, per exemple, d’entre 1.000 i 1.500 euros per metre quadrat. Significa que un pis de 50 metres quadrats costa entre 50.000 i 75.000 euros. I els mil euros per metre quadrat en plaça d’aparcament són discutibles. És evident que no és cert, amb alguna excepció puntual d’algú que hagi de vendre per obligació o per algun defecte en l’habitatge. Tant de bo la realitat sigui com explica Estadística, perquè l’accés a l’habitatge de compra seria relativament factible per a bona part de les famílies i el crèdit bancari seria molt més fàcil. Amb un nombre de transaccions relativament petites les interferències en les mitjanes que poden suposar les operacions fora de les estàndards segurament porten a un resultat diferent. Cal esperar que el departament vagi fent aquest estudi cíclicament i que en el futur els resultats no siguin tan diferents respecte als preus reals. També seria bo que aquest mateix estudi s’estengués als pisos de lloguer.