L'acampada

La convocatòria perquè la gent acampés a la plaça del Poble per protestar contra els preus del lloguer no va complir amb les previsions, com a mínim fins ahir al vespre. L’inici de la concentració a les dotze del migdia va reunir tan sols una tenda de campanya i quatre persones. A la tarda el nombre de tendes havia pujat a cinc però només hi havia una desena de participants. I pels volts del vespre eren una cinquantena. Els organitzadors havien anunciat que esperaven com a mínim un centenar de persones que suposadament a través de les xarxes socials havien anunciat la presència a l’acte reivindicatiu. El resultat de l’acampada és una mostra més de les dificultats per aconseguir participació en les concentracions reivindicatives. La mostra més evident és la celebració de l’1 de maig. Els sindicats finalment van deixar de convocar la manifestació per la falta d’assistència i la van substituir per unes trobades de debat a les quals tampoc van aconseguir que hi hagués un mínim de presència. Les xifres de la mobilització no es poden interpretar en cap cas com que el motiu de la reivindicació no està justificat. Al contrari. El preu del lloguer és el tema que més preocupa la població en aquests moments, especialment les famílies de renda mitjana i baixa. La concentració ha estat menys participativa del previst perquè ni els sindicats tenen representativitat real, més enllà de grups de funcionaris que han de negociar amb Govern, ni existeixen associacions civils que aglutinin sentiments de protesta. Perquè la problemàtica empitjorarà els propers anys tenint en compte que no hi ha projectes constructius nous i mesures com la de taxar els pisos buits, si és que funciona, no tindrà efectes fins d’aquí a tres o quatre anys. Les úniques noves construccions que estan arribant són d’habitatges d’alt estànding. La falta de nous pisos de gamma de preus mitjana i baixa està fent que quan s’acaba un contracte les condicions de renovació es disparin. Mentre la demanda no pari d’augmentar sense contraposar una major oferta el problema és una molt mala peça al teler. Les administracions haurien de preocupar-se perquè el final d’aquesta història és què l’Estat haurà d’acabar donant ajudes a gent que té feina, però que no pot arribar a final de mes.