Acord pel tabac tancat

La Unió Europea ha escoltat la demanda andorrana d’atendre les seves especificitats en la primera gran qüestió en què aquestes particularitats s’havien de prendre en compte: la del tracte que rep el tabac. Fa tres anys que van arrencar les negociacions per rubricar l’acord d’associació i aquesta qüestió ha estat sobre la taula des de pràcticament el primer dia pel gran pes que té sobre l’economia i per les conseqüències que, per tant, hauria tingut un canvi sobtat de les regles del joc. L’executiu finalment ha aconseguit d’Europa un període transitori de 30 anys per al tabac abans no s’incorpori al règim d’unió duanera, però la UE no ha donat un xec en blanc. Andorra haurà de demostrar en les tres dècades posteriors a la signatura de l’acord, que treballa a fons en la diversificació de l’economia per a aconseguir que el tabac no suposi un percentatge tan elevat dels ingressos de l’Estat. Serà informació que haurà d’enviar puntualment a Brussel·les. A més, es compromet a seguir esmerçant esforços contra el contraban i a mantenir un diferencial de preus respecte als països veïns que no superi l’actual. L’acord també inclou el compromís de rubricar el conveni antitabac de l’Organització Mundial de la Salut i adaptar les directives europees pel que fa a la fabricació, presentació, venda i publicitat de productes de tabac. La tasca més complexa serà la de la diversificació, però és una qüestió indefugible per al desenvolupament econòmic del país i perquè és una evidència que el consum del tabac ja fa anys que va a la baixa i això també obliga a un replantejament. Tancat aquest apartat de la negociació, manquen encara les tres llibertats restants i també en la lliure circulació de persones, Andorra, com la resta de petits estats, recorda que en cap cas la pot assumir de ple. Ahir els caps negociadors ja van posar de manifest que pensaven en un tracte similar al de Liechtenstein, que també té quotes. La banda europea pensa que l’acord total, el tècnic, podria arribar entre finals d’any i principi del 2019. La següent legislatura hauria de ser la del tancament, tot i que ja dependrà dels resultats electorals i no totes les forces polítiques tenen el mateix posicionament. I sigui com sigui també s’haurà de convèncer la ciutadania. El desitjable és que el camí encetat no s’interrompi en cap cas.