La reacció a l'enquesta

L’enquesta política no ha tingut reaccions immediates remarcables perquè els partits als quals no els han acompanyat els resultats (tots menys el PS) han intentat minimitzar l’impacte. Tenen arguments sobrats per fer-ho quan a efectes pràctics només una petita part dels enquestats es posiciona respecte que votarà per un partit. I amb poc més d’un centenar de vots concrets és difícil extreure conclusions. El més important, però, i el que segurament provocarà moviments és l’anàlisi general i les valoracions. El pitjor parat és Liberals d’Andorra, al qual les valoracions, i aquí sí que contesta gairebé tot­hom, col·loquen en una mala posició. L’escissió d’Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos, l’elecció de Gallardo com a líder i l’acord amb el PS han deixat una sensació complicada de digerir. El punt més compromès és que Jordi Gallardo és l’únic dels polítics valorats que suspèn. La gravetat d’aquesta qualificació és que, a diferència de Martí o López, mai no ha tingut responsabilitats de Govern. No ha pres mai cap decisió executiva que el pugui col·locar en el punt de mira. Per tant, la valoració de la seva actuació es limita a la gestió del partit, haver forçat que es fes fora Josep Pintat i impulsar el pacte amb el PS. Aquells que reconeixen ser votants liberals són els que pitjor puntuen el líder recentment elegit. Els demòcrates es consolen pensant que el resultat no està pas malament tenint en compte que són els únics que no han designat encara cap de llista. Entenen que sense saber qui va al capdavant és normal que molt potencial votant del partit no es manifesti. Les primeres reaccions no fan pensar que la designació s’acceleri i els possibles candidats segurament seguiran sense moure fitxa fins que Toni Martí faci pública la data de dissolució. En cas que finalment s’esgoti la legislatura i s’arribi a l’abril de l’any vinent no hi hauria d’haver cap pressa, si no fos perquè la part final d’aquest mandat s’està fent molt llarga amb la sensació d’un canvi de cicle que no acaba d’arribar mai. Per a SDP l’enquesta és un petit respir en forma de bona valoració de Jaume Bartumeu i Víctor Naudi, mentre que el partit segueix en la intranscendència i abocat a entrar en algun tipus d’acord si no vol acabar desapareixent. Per als socialdemòcrates en general i Pere López en particular és una victòria moral, però tampoc poden treure gaire pit perquè és un caramel que pot estar farcit de verí. Els liberals poden constatar que l’acord és acceptat de forma general pels simpatitzants del PS, però que crea rebuig, i han tingut un retorn clar en aquest sentit, dins del votant tradicional liberal. Mentre que al del PS no li faria res votar una llita Amadeu Rossell-Mariona González a la Massana, a l’elector liberal se li fa molt difícil. I el risc de constatar que el votant liberal pot anar a apostar cap al vot útil de DA per frenar un PS a l’alça és un altre potencial cavall de Troia. L’acord, potser, no aguantarà gaires sotragades com la de l’enquesta.