L'alternativa de la Seu

Els immobiliaris de la Seu observen amb atenció la situació del mercat a Andorra conscients que acabarà repercutint a la capital alturgellenca, molt més econòmica. Almenys ho és encara, perquè una major demanda sobre l’oferta de lloguer de la ciutat veïna també pot acabar tenint un efecte alcista. Ara per ara, però, els immobiliaris asseveren que els pisos de 90 metres quadrats se situen en una mensualitat mitjana d’uns 400 o 450 euros, un preu impensable al país. A les parròquies centrals, de fet, amb prou feines es troba un estudi amb aquestes condicions econòmiques. El fenomen no és nou, com recorda la mateixa AGIA, que hi treu ferro perquè assegura que encara hi ha oferta de lloguer a les parròquies altes i, per tant, alternativa per als que busquen pis al país o als que ja no poden assumir el que els demanen per l’habitatge a Andor­ra la Vella o Escaldes. Els agents immobiliaris insisteixen a voler rebaixar l’alerta sobre el creixement dels preus. Però el que recull un sondeig d’opinió com el del CRES no és més que la realitat del que es respira al carrer, la qüestió de l’habitatge s’ha convertit en una preocupació major per a la gent perquè es troba amb la problemàtica i els propis empresaris admeten que s’està convertint en un nou obstacle per contractar personal. I tornarà a arribar l’hivern i la situació empitjorarà de cop i de nou. Caldrà esperar els efectes de les mesures, malgrat que el que preveu la llei òmnibus no sembla que pugui tenir una incidència immediata. Entretant, les famílies hauran de buscar alternatives. I una possiblement serà la Seu perquè la rebaixa en la factura del lloguer pot ser que compensi el cost en gasolina, aparcament o menjar. Però tot plegat evidencia que es reacciona massa tard davant els problemes. I aquest no és nou i venia llançant senyals d’avís. En ple boom de la construcció, amb molt parc immobiliari per a la venda i a uns preus altíssims i poc per al lloguer, l’Alt Urgell també va ser una alternativa. Ara succeeix que no s’ha construït els darrers anys, el parc nou és essencialment d’alt estànding i una gran part de pisos s’ha destinat al lloguer turístic. Però el resultat és el mateix, una part de la ciutadania no pot assumir el que li demanen per un pis o allò que li demanen hipoteca completament la seva economia domèstica.