Exili immobiliari

El problema de l’habitatge al Principat corre el perill de convertir-se en crònic si no es prenen mesures efectives no només perquè hi hagi més pisos de lloguer al mercat, sinó també perquè els elevats preus que s’estan cobrant pels arrendaments deixin d’estar pels núvols. Ara, fins i tot, ja podem començar a parlar d’exiliats immobiliaris. De ciutadans que no podent-se permetre el lloguer d’un habitatge a Andorra marxen a viure a l’Alt Urgell, on els preus són més assequibles. Segons les immobiliàries, aquestes famílies no només cerquen habitatges de lloguer a la Seu d’Urgell i a poblacions veïnes, sinó que també s’ha incrementat el nombre d’habitants del Principat que compren una casa a la comarca catalana. Tot i que aquest segon fet encara és menor. Si continua aquesta tendència, que segons els immobiliaris ha d’anar a l’alça, el model d’habitatge d’Andorra té molts números de convertir-se en el que ja fa anys hi ha implantat a Mònaco. Al petit Principat mediterrani només hi resideixen persones amb un alt poder adquisitiu i els empleats viuen a les poblacions veïnes franceses desplaçant-se al país només per treballar. La primera conseqüència d’una situació similars és que molts dels ciutadans que ara resideixen permanentment al Principat demanaran l’estatus de transfronterers, fet que pot afectar l’economia del país en perdre una part dels consumidors habituals dels comerços i dels diferents serveis. Molt s’haurà de treballar si es té en compte que, per exemple, un pis de tres habitacions al centre del país s’està llogant per uns 900 euros mensuals, mentre que per un habitatge de les mateixes característiques a la Seu d’Urgell se n’estaria cobrant uns 450. El preu del lloguer, segons la darrera enquesta del Centre de Recerca Sociològica, ja s’ha situat com a principal problema d’àmbit social d’Andorra i ha esdevingut la primera preocupació dels ciutadans que van participar en el darrer Observatori. Accedir a un habitatge assequible s’ha convertit en una odissea per a moltes famílies, fins al punt de frenar l’arribada de treballadors estrangers al país i provocar serioses dificultats a l’economia de moltes llars. Un fenomen que lluny de moderar-se s’agreuja cada dia que passa i que exigeix mesures urgents. Andorra no es pot permetre tenir exiliats immobiliaris si vol ser un país que funcioni.