Editorial
Demandes sostenibles
El Sitca ha demanat al comú de la capital que els treballadors en situació de baixa per maternitat o paternitat la puguin allargar fins a l’any fent jornada reduïda. Una proposta que el comú hauria d’estudiar si és econòmicament viable
El sindicat comunal de treballadors d’Andorra la Vella ha presentat al comú una proposta per donar l’oportunitat, als empleats en situació de baixa per maternitat o paternitat, d’allargar el permís per tenir cura dels fills. Això passaria per possibilitar una tornada gradual a la feina, de manera que un dels progenitors pogués treballar de dues a sis hores al dia a partir dels sis mesos de baixa i fins a complir el període d’un any després del naixement del nadó. Es tracta d’una demanda que va en la línia que ja va posar sobre la taula el PS en el marc del debat sobre la proposició de llei de relacions laborals. El partit vol que la persona interessada pugui fer jornada reduïda, cobrant part del salari i part de la prestació de baixa. D’aquesta manera, la baixa es podria allargar més temps a canvi d’una reducció de la prestació que es percep de la CASS. Això faria que si s’opta per una disminució del 50% del que es cobra, es podria arribar a les 47 setmanes de baixa. Justament des del Sitca van explicar que ara una persona que vol passar més temps amb el fill ha de demanar una excedència i per tant no cobrar, de manera que la possibilitat que ja han fet arribar a la majoria permetria percebre un sou encara que sigui per poques hores. No hi ha cap dubte que cal caminar cap a garantir més i millor la conciliació de la vida familiar amb la feina, i que aquest tipus d’idees ajuden a fomentar aquest debat. Tot i així, cal no obviar l’altra part del debat, igualment important, de com s’haurien de sufragar aquestes polítiques si s’arribessin a implementar. El Sitca afirma que compta amb el suport de la cònsol major de la capital, i per tant davant d’una possible aprovació d’aquesta mesura per part del comú, s’hauria d’explicar als ciutadans com es finançarà una flexibilització i allargament de la baixa i la contractació de més personal per les vacants que això suposa. I s’hauria d’estudiar si les arques públiques ho poden assumir. A més, aquest tipus d’iniciatives, que només es plantegen a l’administració i als comuns, poden resultar incomprensibles per a la majoria de la població que treballa al sector privat i veu com cada dia que passa s’accentuen les diferències entre treballadors públics i privats. Per tant, a banda d’anunciar mesures avançades des del punt de vista social, també cal assegurar que siguin econòmicament sostenibles.