El ridícul amb The Cloud

La decisió del Govern, a través d’Andorra Telecom, de cancel·lar definitivament la construcció de The Cloud és el fracàs més rellevant de les dues legislatures de DA. El que havia de ser l’obra emblemàtica del mandat de Toni Martí ha acabat en no-res a l’últim moment, quan s’havien d’adjudicar les obres per aixecar l’edifici i es porten gastats més de tres milions d’euros en treballs, estudis i anàlisis de viabilitat. L’operadora justifica la resolució pel sobrecost que comportaria adjudicar el projecte a una de les quatre ofertes presentades. I aquí es planteja el primer dubte raonable de la voluntat de tirar endavant The Cloud. Com és possible que les estimacions per a la tercera fase de l’obra que tenia la compa-nyia fossin de 28,7 milions i l’oferta més baixa arribés als 40? L’error, en el millor dels casos, supera el 40%; i en el pitjor, el 100%. Una desviació inassumible (dels 39 milions totals es dispara fins als 55) però també l’excusa perfecta per aturar el projecte. El que obre el segon dubte raonable és quin era l’interès real del mateix cap de Govern i del ministre Jordi Torres per aixecar l’edifici. La idea de crear un espai emblemàtic a l’avinguda Meritxell neix el 2014 i només ha tingut un defensor a ultrança: qui aleshores n’era el ministre responsable, Jordi Alcobé. En el moment que dimiteix, el 2016, i Tor­res com a ministre d’Ordenament recupera les competències sobre l’operadora, atura el projecte al·legant que l’ha d’analitzar a fons. Torres proposa un replantejament (?) que provoca successius retards en les obres fins a arribar a proposar un plec de bases amb unes condicions inassequibles per a les constructores. Martí per la seva part mai no ha estat un defensor de The Cloud, tot el contrari, i les últimes setmanes ha estat implicat directament en el procés per a la decisió final. L’últim dubte raonable és per què ha deixat que un projecte en el qual no creia i que està ple d’inconcrecions des del primer dia hagi arribat fins aquí. Més enllà de la construcció d’un edifici singular, el contingut ha anat variant sense rumb concret de forma periòdica i s’hi va arribar a projectar la ubicació d’empreses emblemàtiques, que després eren tecnològiques, i fins i tot el casino. El resultat final és un ridícul espantós de tot el Govern. Caldrà analitzar com s’ha arribat a aquest extrem, perquè un fracàs de les proporcions de The Cloud no es pot tancar amb les quatre explicacions del ministre d’ahir a la tarda (al matí les va donar Jordi Nadal tot sol). Els autors de l’estimació són els primers caps de turc, però cal establir fins on s’ha d’arribar a l’hora de demanar responsabilitats. Seria difícil entendre que tot es reduís a una qüestió tècnica i que no tingués conseqüències polítiques.