La conciliació laboral

A partir del 10 de setembre, els departaments de l’administració general podran triar entre tres alternatives d’horaris. Una nova distribució que incorpora la possibilitat de fer jornada intensiva de dilluns a divendres o fer-la partida també de dilluns a divendres, respectant el còmput anual d’hores aprovat i que és de 1.776. Es tracta d’una prova pilot que es durà a terme fins a final d’any. Finalitzat el període s’avaluarà el grau de satisfacció del personal per decidir-ne la continuïtat. Ahir el sindicat de personal de l’administració general (Sipaag) ja feia una primera valoració sobre la mesura, que creu que hauria d’anar més enllà. La proposta sindical és la jornada intensiva de dilluns a divendres però que les 7 h 45’ plantejades pel Govern (i de 7 h 30’ les setmanes d’intensiva, com ara els mesos d’estiu) siguin de 7 h 30’ diàries tot l’any. El sindicat considera que aquesta fórmula afavoriria en major grau la conciliació, i en un comunicat adreçat al personal assenyala que seguirà lluitant en aquesta direcció. Un posicionament lògic per a un sindicat que té en les seves funcions la reclamació de les millores laborals per als seus afiliats. Però és innegable que és un avantatge més que novament mostra la distància entre el sector públic i el privat. Mentre que el Govern aprovava un pla de flexibilització horària imminent per als seus treballadors que millora condicions ja de per si avantatjoses en el sector públic, com ara l’horari intensiu durant totes les vacances escolars, també aprovava el projecte de llei per a la igualtat de tracte i no-discriminació que preveu que s’haurà d’aprovar un pla per a la conciliació laboral i familiar. És només un mandat, en el marc d’un projecte de llei que ara ha de superar tot el tràmit parlamentari. És cert que s’haurà de dur a terme perquè ho diu la llei, però tenint en compte que primer s’ha d’aprovar el text i que després s’haurà d’encetar el treball sobre el pla, haurà de passar un termini de temps important abans que no vegi la llum. I això comptant amb les dificultats afegides de consensuar mesures amb els sectors més enfocats al turisme malgrat la bona voluntat expressada pel ministre Xavier Espot. Amb tot, és important que es comenci a fer una reflexió a l’entorn d’aquesta qüestió perquè la conciliació no pot ser només patrimoni del sector públic.