Esperant les reformes

La Seguretat Social continua en espera, com la resta de la ciutadania, que s’engeguin les reformes sanitària i de pensions. Sense un termini clar per a la finalització de la legislatura no hi ha cap avenç significatiu en qualsevol dels dos camps, més enllà de les promeses incomplertes reiteradament. La reforma del model de pensions està clar que queda pendent per a la legislatura vinent, en aquest cas ni el Govern ni la resta de partits vol entrar en un afer tan volàtil on les mesures proposades per la CASS comporten una retallada molt gran de les pensions futures. I difícilment hi ha una alternativa un cop analitzats els compromisos. És la realitat de mig segle mirant cap a una altra banda mentre el problema creixia inexorablement. Les pensions hauran d’esperar, com ja va passar inicialment en sanitat, fins al moment crític en què el futur govern hagi de destinar diners del pressupost per poder pagar totes les jubilacions. Just quan arribi aquest moment es reaccionarà, esperar algun moviment seriós amb anterioritat s’ha vist que és caure en la ingenuïtat. En sanitat la situació és paradoxal. La major part de la reforma no es farà, això és segur, perquè materialment no queda temps. I ara cal veure si el Govern és capaç d’engegar l’única mesura inicial de canvi: l’entrada en vigor del metge de capçalera. És simptomàtic que en vuit anys els diferents ministres de Salut en particular i el Govern en general ni tan sols hagi estat capaç d’introduir aquesta mesura. Ja s’entén que amb la deriva populista difícilment l’executiu s’anava a arriscar a aplicar una penalització important en el copagament per a aquells pacients que esquivin el metge referent i vagin directament a l’especialista. A hores d’ara ni tan sols s’ha pogut iniciar el procés de forma innòcua, és a dir, sense cap peatge econòmic. En realitat, aplicar el metge de capçalera sense penalització no tindria pràcticament cap efecte perquè no hi hauria un canvi d’hàbits, però com a mínim seria el primer pas per a la futura reforma. Doncs ni tan sols aquest petit retoc s’ha fet en set anys i mig. Val a dir, però, que continua sense haver-hi ni una sola dada que indiqui, més enllà de derivar el sistema cap al model espanyol, que amb el metge de capçalera es reduirà la despesa.