L'os polèmic

França alliberava l’abril del 2006 al poble de Burgalais (Alta Garona) el primer exemplar d’os bru que formava part del pla de reintroducció de l’animal a la ser­ralada pirinenca, on corria perill d’extinció. En total, s’havien de portar cinc exemplars des d’Eslovènia. Un grapat de manifestants van rebre amb protestes els tècnics que havien de procedir a l’alliberament i fins i tot hi va haver d’acudir la policia. La repoblació de l’os ha estat des del principi envoltada de polèmica i debat amb un sector molt crític, el de la ramaderia, que replica la necessitat de reintroduir un animal perillós per al seu bestiar. Un debat que va tenint alts i baixos i que ara està de plena actualitat a Catalunya pels atacs de Goiat, el mascle al qual se li atribueixen una quinzena d’agressions a caps de bestiar i que la Generalitat ja ha anunciat que capturarà per endur-se’l. Andorra ha estat des de l’inici aliena a tota aquesta polèmica, essencialment perquè el pas de l’os ha estat molt testimonial. Cada any es fa una vigilància i un control per verificar si el plantígrad deixa rastres, però aquestes tasques fa quatre anys que no donen resultats. Encara és més llunyà el darrer atac d’ún os a bestiar del país. Aquests episodis sí que van aixecar veus d’alarma i la reclamació, per part de l’Associació de pagesos i ramaders, que també Andorra pogués beneficiar-se d’un pla d’ajudes si és que es donaven atacs d’aquest tipus. Però el debat al Principat no ha tingut mai molta intensitat i possiblement segueixi sent així si el pas dels anys evidencia que la gran petjada humana en el ter­ritori no convida als ossos a quedar-se i ni tan sols que les valls facin part de les seves rutes. En tot cas, la polèmica intensa que ara es viu a la Vall d’Aran i en d’altres comarques catalanes posa de manifest les dificultats d’arribar a un consens amb dues visions tan enfrontades: per un costat les dels experts que recorden els beneficis envers el patrimoni natural, i per l’altra, la dels ramaders que pateixen pel manteniment del seu bestiar i denuncien una reintroducció que s’ha fet d’esquena a ells. Fa dotze anys la situació ja presagiava que no seria una situació fàcil. Les administracions s’han de felicitar per l’èxit de la repoblació, però també han de vetllar perquè l’impacte negatiu sigui mínim. Si no és així, l’oposició seguirà endurint-se.