Més venda de pisos

El sector immobiliari està revifant i la prova més evident és que han tornat a obrir-se múltiples agències que van estar tancades a partir de la crisi. Quan la bombolla va esclatar bona part dels professionals van haver de canviar d’estratègia. Van reduir al màxim les despeses, normalment prescindint de l’oficina, i van continuar al negoci amb el telèfon mòbil com a principal eina de treball. Des de fa un parell d’anys les oficines han tornat a obrir de forma important i es viu una època diferent, amb una via de negoci amb els lloguers que deixa importants marges a comissió a causa de l’increment dels preus. El mercat de venda es torna a moure, però es produeix la situació paradoxal de creixement en les operacions i aturada gairebé total en les construccions. Continua sense edificar-se pràcticament res, a excepció d’algunes promocions destinades a l’alt estànding. L’arribada de residents passius va disparar la demanda d’aquest tipus d’habitatges, tant de compra com de lloguer, i ha estat un focus important de negoci per a les immobiliàries. Aparentment amb una fortíssima demanda de lloguer i una mitjana en el de compra, el més normal és que la construcció comencés a disparar-se. Especialment amb uns tipus d’interès al zero per cent que haurien d’empènyer el capital cap a l’economia productiva. El problema, però, es troba encara dins de la banca. Aquest tipus d’operacions normalment sempre es fan amb finançament que es torna un cop els habitatges es van venent. És complicat, tot i que n’hi ha, que els promotors o propietaris disposin dels diners per fer tota la inversió. Les males experiències de la crisi són massa recents i les entitats financeres demanen tal quantitat d’avals i garanties de la viabilitat del negoci que a efectes pràctics han portat l’aturada del sector. Al mateix temps, els bancs continuen aplicant un criteri molt restrictiu en els préstecs hipotecaris per a la compra d’habitatges. La classe mitjana continua sense comprar i fins i tot s’ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu la sensació que la millor via és el lloguer. El problema passa per l’escalada de preus en els arrendaments. Amb més demanda i sense oferta nova el panorama és complicat i sembla que arrossegarà a una inflació sense aturador.