Editorial
Baixada de l'ocupació
L’ocupació hotelera del juliol serà significativament més baixa que la de l’any passat, en un percentatge que pot oscil·lar entre un deu i un quinze per cent. El sector explica la reducció sobre la base de l’augment de la competència
Un dels aspectes més importants del boom turístic que està vivint el sud d’Europa els darrers cinc anys ha estat la baixada en picat dels viatges a països amb majoria musulmana. El terrorisme islàmic ha colpejat tant en estats on la població és majoritàriament musulmana com en estats europeus, però el neguit del turista va condemnar els primers i va salvar els segons. França o Espanya han disparat el nombre de visitants, mentre que Tunísia, Egipte, el Marroc o Turquia han patit una travessia pel desert. Cal ser realistes i saber que una part del creixement turístic andorrà també té el mateix origen. És important no oblidar-ho perquè és molt possible que la tendència s’estigui començant a invertir. Fa molt de temps que no hi ha cap atemptat islamista a la zona que afecti turistes i aquests països ho estan aprofitant per fer campanyes agressives d’atracció de visitants. Bàsicament es tracta de rebentar preus per recuperar la confiança en la seguretat i que la roda turística torni a funcionar. S’ha de tenir en compte que en estats com Egipte o Tunísia el turisme era una de els principals fonts d’ingressos nacionals i que el terrorisme islamista buscava el col·lapse econòmic derivat de l’absència de visitants. Els últims anys han estat molt bons per a l’hoteleria, mostrant-se com el sector més sòlid nacional. L’increment de visitants ha portat més nits d’hotel, però en canvi no s’ha vist reflectit en el comerç. La possible recuperació turística dels països amb la majoria musulmana ha de portar a pensar en nous atractius turístics nacionals. Lamentablement aquest sector necessita reinventar-se cada cert temps i afegir nous complements per aconseguir la repetició de la visita o atreure nous turistes. Ha quedat demostrat que la simple acció publicitària en els països veïns té un impacte limitat, especialment en temps en què els mitjans d’informació i entreteniment s’han diversificat fins gairebé l’infinit. Iniciatives com el Cirque du Soleil han de marcar el camí, encara que hi hagi veus que es mantinguin crítiques. És una aportació neta al balanç turístic i seria important tenir-ne d’altres. Com en d’altres camps es troba a faltar una major acció del ministeri, que va començar molt fort però que, com la resta, s’ha anat diluint.