El luxe de l'habitatge

Andorra té un problema amb l’habitatge. Fer aquesta afirmació és una obvietat. A dia d’avui poder comprar un pis és un luxe. I si tot continua pel mateix camí fins i tot poder tenir un lloc per viure també ho serà. El mercat immobiliari andorrà és el que és i el mateix sector admet que en els propers anys no augmentarà el nombre de pisos disponibles perquè no s’albira la construcció d’obra nova. Ni d’habitatges destinats a la compra ni tampoc de promocions que es puguin posar al mercat del lloguer. El de luxe, el pis o l’habitatge, és l’únic que ha crescut els darrers anys. Ho admeten des de l’Associació de Contractistes d’Obres: “En els darrers anys l’única possibilitat que hi havia rendible era la construcció dels pisos de luxe.” El gerent de l’associació, Víctor Filloy, també assenyala que la manca d’obra nova seguirà i que com a mínim passaran cinc anys perquè hi hagi noves promocions de pisos a disponibilitat de la ciutadania. I hi fa un advertiment: “La manca de pisos nous pot conduir a un augment dels preus dels lloguers.” És un fet que la crisis econòmica, de la qual va ser en part responsable el boom de la construcció, va afectar, i molt, el sector. Els bancs van tancar l’aixeta del crèdit. I no tan sols als clients particulars, sinó també als empresaris. “Les institucions financeres són un negoci que evidentment no vol assumir riscos”, explica avui el gerent de l’Acoda a les pàgines del Diari, i hi afegeix que “en el moment que veuen que una edificació no és viable no deixen crèdit, s’han d’assegurar els ingressos i fins ara era complicat”. Filloy també en responsabilitza els comuns, per no haver reduït fins fa poc la cessió del sòl urbà consolidat i al fet que també fins fa uns anys es necessitava uns quòrums mínims del 75% dels propietaris perquè es pogués desenvolupar un pla parcial. Les mesures que s’han pres en els últims anys, ja en plena crisi de l’habitatge, difícilment donaran resultats immediats. Com passa en molt àmbits, s’han començat a prendre mesures per solucionar el problema quan ja no hi ha hagut més remei. S’ha fet quan els preus dels lloguers s’han disparat i quan el mercat de pisos s’ha estancat. L’esperit de la medicina preventiva, és a dir, a actuar abans perquè no hi hagi la malaltia, és el que s’hauria d’haver aplicat quan hi va haver els primers símptomes. Ara l’habitatge ja és un luxe.