Maternitat subrogada

A final del mes de juliol el Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual donava validesa a Andorra a la decisió d’un tribunal de Califòrnia d’atorgar la paternitat d’un nadó nascut mitjançant un ventre de lloguer a una parella d’homes residents al Principat. Es tracta de la tercera sentència en dos anys que el Superior ha dictat en aquest sentit, amb l’argument principal que malgrat que la legislació andorrana no permet, ni tampoc prohibeix, la paternitat per subrogació, no es pot deixar aquests nens sense drets civils, és a dir, que la negativa al reconeixement de la paternitat provocaria una afectació o ingerència directa en la identitat del menor i en la seva incardinació a la societat andorrana. Les tres sentències de la sala civil del Superior també indiquen que no reconèixer la paternitat podria generar al nadó una situació d’inseguretat jurídica, alhora que deixaria indeterminada la filiació, l’eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris i fins i tot la legalitat de l’estada del menor al país després de l’assoliment de la majoria d’edat. Un cop la justícia andorrana ha creat jurisprudència permetent els ventres de lloguer en països on és legal sempre que els tribunals d’aquells estats hagin atorgat la paternitat subrogada als ciutadans andorrans, ha arribat el moment d’iniciar el debat de si s’ha de legalitzar al Principat aquesta pràctica. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, sembla favorable a obrir aquest debat, però admet que durant la resta de la legislatura i amb una bona quantitat de projectes de llei per tancar, l’executiu que encapçala Toni Martí no ho farà. És evident, com també reconeix Espot a les pàgines del Diari, que es tracta d’una qüestió complexa que mereix un debat i una reflexió pausada. Primer, caldria saber si és una qüestió que preocupa la ciutadania i si és prioritària. També caldrà tenir en compte l’etern debat institucional quan es tracten qüestions que poden xocar amb el Coprincipat episcopal. Tampoc cal deixar de banda el debat sobre si permetre la maternitat subrogada, coneguda popularment com a ventres de lloguer, va a favor o en contra dels drets de les dones. O si és preferible facilitar les adopcions de nadons abans que no pas optar per la paternitat subrogada. Sigui com sigui, el debat no es farà aquesta legislatura.