Editorial
Feines precàries
Les xifres que mostren l’ocupació laboral plena no han convençut els sindicats, que parlen de les condicions precàries de molts llocs de treball. Lamenten que els drets que es van perdre amb la crisi no s’han retornat amb la recuperació
El salari mitjà a Andorra és de prop de dos mil euros des de fa més d’una dècada, però sempre ha estat una xifra que cal mirar més de prop. Hi ha dos factors que alteren a l’alça aquesta quantitat. El primer és el referent als funcionaris i empleats públics i parapúblics. En aquest cas la mitjana és d’uns 2.500 euros mensuals i entre els diferents sectors (administracions, sanitat, educació...) hi ha prop de sis mil persones. El segon factor de correcció és el financer. El pes dins del col·lectiu és menor ja que no arriba a dues mil persones però té un fort impacte en el conjunt, perquè la mitjana de sous és en aquest cas de més de 4.200 euros mensuals. A aquests col·lectius hi cal afegir la paga extra que la major part del sector privat no té perquè encara ajuda a apujar més la mitjana anual de forma irreal per a la majoria d’empleats. L’hoteleria és el sector més fiable del privat per establir comparatives de les feines estàndard perquè agrupa només un únic sector. Es tracta també d’un dels més nombrosos juntament amb el comerç. En aquest cas se situa en 1.500 euros i cal recordar que parlem de salaris mitjans, que comporta que per cada salari de 1.700 euros n’hi ha un de 1.300. El sou mensual mitjà a Espanya és a tocar dels 1.900 euros, molt a prop del d’Andorra. I s’ha de tenir en compte que l’impacte en el cost de la vida a nivell de la mitjana espanyola té poc a veure amb el Principat, on només el preu dels lloguers ja provoca un important desavantatge. Sense fer gaire soroll s’ha arribat a nivells d’ocupació del boom econòmic. Sumant assalariats i personal per compte propi la xifra és molt similar. La recuperació econòmica s’ha visualitzat en creació de llocs de treball. Fins i tot hi ha feines que no poden ser cobertes, amb un especial dèficit en el sector hoteler. Però el nivell de sous comparativament no ha arribat al de fa dotze anys i el sector privat no ha recuperat els drets, com les pagues dobles, que es va endur el tsunami de la crisi. Els empresaris es queixen perquè no troben suficient mà d’obra que vulgui venir i la rotació és tan gran que molts marxen quan fa poc temps que hi són. Caldria preguntar-se què se’ls està oferint que justifiqui que vinguin a Andorra perquè la gent quan emigra és per millorar.