Més funcionaris

El nombre de persones contractades per l’Administració, entre funcionaris i eventuals, s’ha incrementat un 10% els últims set anys, coincidint amb l’etapa de Govern de Demòcrates per Andorra. Arran d’una demanda d’informació del conseller general d’SDP, Víctor Naudi, l’executiu va informar ahir a través del Butlletí del Consell General que l’any 2011 hi havia 2.442 funcionaris entre agents de l’Administració de caràcter indefinit i agents de l’Administració de caràcter eventual. Una xifra que segons les dades fetes públiques pel Govern, era a l’abril d’enguany de 2.687. El nombre de treballadors de l’Administració que tenen l’estatus de funcionari s’ha estancat aquests anys i fins i tot s’ha reduït. Quan DA va arribar al Govern n’hi havia 1.867, mentre que a l’abril eren 1.715. Una de les dades més rellevants és l’increment en el nombre de treballadors eventuals en aquest període de temps. S’ha passat dels 224 del 2011 als 373 d’enguany, un creixement del 67%. També han crescut els agents de l’Administració de caràcter indefinit, que ha passat de 187 a 287, un increment del 53% en poc més de set anys. De la resposta del Govern a la pregunta del conseller Víctor Naudi, el que més destaca és el nombre de treballadors eventuals que hi ha actualment a l’Administració, que és del tot desproporcionat. Una situació a la qual s’ha arribat després que en les mesures dictades per contenir la despesa a les institucions s’impedís la contractació de nous funcionaris. Ara bé, la paradoxa és que la despesa a l’Administració general no ha parat de créixer de manera exponencial des de fa anys. Tot i que amb matisos, és una conjuntura que han contribuït a crear tots els governs amb independència del color polític. Amb la qual cosa s’ha inflat una categoria laboral que no ha servit per donar resposta a la principal demanda per la qual va ser creada. Només cal veure la proporció de la partida de personal en relació al total del pressupost per comprovar-ho –en determinats ministeris supera qualsevol límit acceptable–. Perquè al cap i a la fi l’únic que s’ha fet de manera sistemàtica, amb un tipus de contractació o un altre, és anar incrementant el volum de treballadors públics fins a arribar a l’estat de sobredimensionament actual. Un problema de solució força complexa.