Evitar l'intrusisme

L’intrusisme laboral és una xacra que pateixen moltes professions. Combatre-la és crucial per garantir el correcte funcionament dels col·lectius professionals que treballen seguint escrupolosament les normes i codis que marquen els diferents oficis. No fer-ho, o no prendre en consideració aquesta pràctica, pot desembocar en un campi qui pugui laboral on no es tingui cap respecte per les normes preestablertes en base al consens laboral, de manera que s’exerceixi una professió sense la titulació i els requisits necessaris, és a dir de manera fraudulenta. Andorra no s’escapa d’aquesta realitat i hi ha alguns sectors que el pateixen de manera intermitent, com han denunciat diverses vegades. El més destacat, i el que més intrusisme pateix, és el turístic. Molts oficis relacionats amb el turisme es veuen sacsejats per la irrupció de suposats professionals que ofereixen els seus serveis com a pretesament oficials però en realitat no tenen totes les garanties legals per exercir. Això posa en perill la reputació de l’activitat professional en qüestió i la dels treballadors que es guanyen la vida de manera ètica. Professions com la dels monitors d’esquí, el del taxi, el dels guies i informadors turístics però també el dels educadors socials o els arqueòlegs, que s’han queixat en diverses ocasions de la presència de persones que ofereixen serveis sense estar preparades per fer-ho. Per això, per lluitar contra l’intrusisme, cal una entitat reguladora potent que controli el desenvolupament de l’exercici professional. A Andorra se n’ocupa el Centre d’Atenció Contra l’Intrusisme empresarial (CACI) que depèn del ministeri d’Economia. Gràcies a l’activitat d’aquest organisme, el nombre d’actuacions realitzades i de comunicacions s’ha reduït any rere any. En el darrer cas, a la meitat des del 2013. L’activitat d’aquest ens resulta essencial tant per actuar d’ofici com per fer-li arribar casos per tal que passi a realitzar els controls necessaris. Pas imprescindible per constatar indicis d’infracció i obrir un expedient sancionador als responsables. D’aquesta manera, un 9% del total de comunicacions han derivat en expedients. Sigui com sigui, les diferents xifres són una mostra de la importància d’una tasca d’inspecció que cal continuar fent per vetllar pel correcte desenvolupament de l’activitat professional al nostre país.