Lluny de França

L’equilibri que amb el Coprincipat Andorra havia mantingut durant segles amb els dos països veïns a nivell polític, econòmic, comercial i cultural cada cop és més inexistent. La influència d’Espanya és molt superior i tot fa pensar que aquesta és una realitat acceptada amb més o menys resignació per França. Una cosa és que els vincles amb el veí del sud siguin més intensos per l’origen de la població nouvinguda i la facilitat d’accés a Andorra, i l’altra és quedar relegat a un paper residual. Un altre exemple d’aquesta decantació cap al veí del sud el posa en relleu les importacions. En el darrer quart de segle s’ha passat d’estar pràcticament equilibrades a dependre gairebé només d’un veí, el del sud, a l’hora d’importar les mercaderies que es venen o es consumeixen al Principat. Fa 25 anys, el pes de les operacions comercials amb Espanya i França era gairebé similar, tant en percentatge com en valor. Del sud s’importaven el 37,5% de les mercaderies i del nord el 35,5%. En milions d’euros, els productes provinents d’Espanya ho eren per un valor de 268 milions, i els de França per 253. Amb el pas dels anys, aquell equilibri ha passat a la història. L’any passat, dels 1.307 milions d’euros que el Principat va invertir a importar productes, 832 van anar cap al veí del sud i 180 cap al del nord. És a dir, el 63,7% de les mercaderies van venir d’Espanya i el 13,3% ho van fer de França. Si un fa un repàs de totes les decisions preses els darrers anys, només hi ha un cas on es mantingui l’equilibri entre aquests dos estats en relació amb Andorra: l’educació. I és que només és en educació on la presència francesa no ha baixat. Al contrari, ha anat en augment. El fet que les importacions estiguin al mínim històric i prop de ser irrellevants, és una petita gota en l’actual desequilibri, perquè els aspectes econòmics no són els que més pes tenen per determinar la influència francesa. Però si es continua creient i defensant que el tradicional equilibri és la millor alternativa per al país, és el moment de buscar solucions. A punt d’acabar la legislatura, el pròxim executiu hauria de corregir aquesta deriva, tot i sabent que ara per ara potser ja és tard perquè la influència torni a estar a parts iguals. Però si no es fa res es corre el perill que França opti per la desconnexió. El que pugui passar si això succeeix és una incògnita.